El cicle «La democràcia avui: repensar la política en temps turbulents» ha abordat en la seua quarta sessió les mobilitzacions ciutadanes i la repressió de la mà de Ruth Sisma, professora de la Universitat d'Economia de Viena.
Sisma ha centrat la seua intervenció en com la política autoritària tracta la societat civil a través de dos estudis sobre els mecanismes i efectes de la repressió en el cas del 15M espanyol i el procés de desenvolupament de règims autoritaris a Àustria. En primer lloc, ha destacat la contínua deterioració de la situació democràtica en l'àmbit mundial amb una disminució de la confiança en les institucions polítiques i de la participació ciutadana, a més de la proliferació de partits populistes de dreta i ultradreta.
Quant al cas del 15M, ha assenyalat com a mecanismes de repressió l'augment de les multes, les detencions i la violència policial, a més de les lleis mordassa, que encara que no s'aplicaven sistemàticament creaven un clima de por i dissuadien la ciutadania d'exercir els seus drets. «Els efectes desmobilitzadors van resultar de la combinació de càstigs severs, tant col·lectius com individualitzats, i de la seua alta visibilitat i publicitat», ha apuntat Sisma. No obstant això, també ha destacat els assoliments del moviment com són l'aparició de nous partits polítics, els efectes en la cultura política, el canvi d'interpretació de la situació social del fracàs individual a la crítica dels problemes sistèmics o el creixement del sentiment de comunitat.
D'altra banda, la professora ha presentat una anàlisi realitzada en 2014 i revisada en 2019 sobre el govern populista de la dreta a Àustria. Així, ha assenyalat que el desenvolupament cap a aquest tipus de règims autoritaris sol començar amb intents d'afeblir la societat civil a través d'una deslegitimació d'aquesta en el seu discurs, la limitació de la participació, canvis en el nivell de finançament públic i la restricció de drets fonamentals. En aquest sentit, l'estudi ha corroborat aquest procés atès que es produïa una polarització del discurs amb una difamació de les activitats de la societat civil per part del govern. També es va detectar l'aplicació d'un nou estil de política quasi sense participació i de canvis legals relacionats amb el treball de la societat civil, així com canvis de finançament clarament motivats políticament amb reduccions en àrees considerades «indesitjables» com les dones, la migració, el desenvolupament internacional o l'art.