La Xarxa Vives d’Universitats ha fet avui públics els resultats de l’informe Via Universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2017-2019), en què han participat més de 40.000 estudiants de 20 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra, entre els quals es troba l’estudiantat de la Universitat Jaume I. L’estudi analitza les condicions de vida dels estudiants, les seues formes d’estudiar, la seua vinculació amb la universitat, els seus hàbits culturals, els condicionants econòmics, així com les seues expectatives, valors i creences en relació amb l’educació superior. Via Universitària s’alinea amb els resultats de l’informe Eurostudent, que agrupa la mateixa informació en relació amb 28 països europeus.
L’informe s’ha presentat a la Universitat de Barcelona en una jornada en què la rectora de l’UJI, Eva Alcón, ha participat en la taula redona titulada «Una universitat per a tothom?».
Satisfacció amb la universitat i optimisme respecte a les expectatives de futur
Sis de cada deu estudiants estan satisfets amb l’experiència a la universitat, que valoren amb «entusiasme» i/o «acontentament». Les expectatives de futur són avui més optimistes que fa tres anys, quan es va realitzar la primera onada de l’enquesta Via Universitària. Així, el 36% confia que els estudis li permetran assolir una posició social alta, mentre que en 2016 només ho creia el 25%. La majoria (54%) també creu que els estudis li permetran assegurar-se bons ingressos; en 2016 només ho considerava el 40%. Així mateix, 8 de cada 10 estudiants creu que els estudis que cursa li seran útils per a cultivar-se i aconseguir una feina interessant i 7 de cada 10 considera, a més, que li permetran contribuir a la millora de la societat i trobar una feina més bona o relacionada amb els estudis. La major part (60%) se sent també integrat en la vida universitària i pensa que està ben preparat per a incorporar-se al món laboral-social i que la universitat l’ha ajudat força (68%).
La implicació institucional de l’estudiantat és moderada. Dos de cada deu estudiants de grau ha participat en algun òrgan de gestió universitari, assemblea o associació. Tanmateix, la participació cultural i esportiva és reduïda, atès que només 3 de cada 10 hi ha mostrat interès.
Encara hi ha un camí per recórrer en termes d’equitat social i de gènere
La classe social predominant a la universitat és la classe alta: el 55% als graus i el 58% als màsters. Per contra, la classe social baixa és la menys representada en ambdós casos: suposa només l’11% de l’estudiantat.
En termes de gènere, les dones són majoria a la universitat (62%), però la seua presència és encara minoritària en les enginyeries (32%) i titulacions mixtes (44,6%). A més, l’estudi Via Universitària mostra que les carreres reprodueixen les tasques de l’àmbit domèstic marcades pel gènere. Les dones s’orienten cap a les àrees de salut i de cura, mentre que els homes cap a les que tenen a veure amb l’espai exterior de poder i de presa de decisions.
Els resultats de l’informe de la Xarxa Vives també constaten que les estudiantes s’esforcen molt més a respondre a les exigències acadèmiques, especialment en carreres masculinitzades, on són minoria. Són més disciplinades i constants en l’estudi. La proporció de dones que mostra un nivell alt de dedicació a l’estudi (més de 40 hores setmanals) és superior a la dels homes: 40% enfront del 34%. Les dones inverteixen més temps a assistir a classe i estudiar, a més de la cura d’altres, feines a casa i transport, mentre que els homes dediquen més temps al treball remunerat, aficions i vida social.
A més, com més edat, més perjudicada resulta la dona a l’hora d’exercir l’ofici d’estudianta, perquè les càrregues familiars l’afecten en major mesura i perd més temps d’oci personal que l’home. De fet, les dones disposen de dues hores setmanals menys per a l’oci personal que els homes.
La via majoritària d’accés a la universitat continua sent la tradicional
La gran majoria d’estudiants (82%) accedeixen a la universitat per la via tradicional, és a dir, mitjançant prova d’accés a la universitat, sense retard ni interrupcions en l’estudi. I només un de cada deu accedeix per vies alternatives, com la formació professional (una via d’accés que s’ha reduït en 7 punts en tres anys).
Les interrupcions en els estudis estan causades per condicionants socials, econòmics i laborals. Els fills d’estrangers i membres de famílies amb un nivell formatiu baix són més vulnerables al retard en la consecució dels estudis universitaris. També aquells de més edat, els que accedeixen a la universitat amb notes baixes i els que estudien en modalitat virtual, a més dels estudiants d’enginyeries, arquitectures o ciències experimentals.
El suport familiar, essencial per poder estudiar a la universitat
Els progenitors són els principals finançadors dels estudis, tant en els graus (58%) com en els màsters (43%). De fet, per al 25% dels estudiants de grau, els ingressos familiars són l’única font de finançament amb la qual afrontar les despeses derivades dels estudis universitaris. Les beques són la segona font d’ingressos en importància, però 6 de cada 10 estudiants declara no rebre’n cap.
Els ingressos per treball durant el curs o les vacances són la tercera font de finançament. Més de la meitat dels estudiants de grau (52%) compaginen feina i estudis, si bé el percentatge d’aquest grup s’ha reduït un 7% des de 2016. En el cas dels estudiants de màster, el 36% es dedica als estudis a temps complet.
Sis de cada deu estudiants de grau encara viu a casa dels progenitors
El 63% dels estudiants universitaris de grau viuen a la llar familiar. Dels estudiants emancipats (35%), els d’origen més acomodat accedeixen a residències universitàries en major proporció, i els d’origen menys afavorit a lloguers compartits amb altres estudiants. Tenint en compte els resultats d’Eurostudent 2018, la mitjana europea d’estudiants que viuen a la llar familiar se situa en el 36%. Així, ens trobaríem en la situació d’Albània i Croàcia (51%), Geòrgia (65%) i Itàlia (69%) i en la situació contrària a la de la majoria de països inclosos en l’enquesta europea, en els que els estudiants viuen majoritàriament fora de casa dels progenitors. A Finlàndia viuen amb els pares el 4% dels estudiants, a Dinamarca el 8% i a Noruega el 9%.
La mobilitat internacional, repte pendent
Només un 8% dels estudiants universitaris ha fet mobilitat internacional, tot i que un 37% pensa fer-ho. Per a 9 de cada 10 les dificultats econòmiques són una barrera molt o bastant important a l’hora de cursar estudis a l’estranger.
Els estudiants de classe social alta fan el doble de mobilitat internacional (10%) que els de classe social baixa (4,7%). La classe social mitjana també està per davall; només el 6,3% dels estudiants cursa estudis a l’estranger. L’estada internacional ve finançada sobretot pels progenitors (63%), beques, ajuts i préstecs (19%) i finançament propi (16%).
Via Universitària és un dels projectes troncals del programa d’estudiants que desenvolupa la Xarxa Vives i ocupa un lloc destacat entre les 150 accions del pla d’actuació anual de la institució. La primera edició de l’enquesta, que es va impulsar amb la Fundació Jaume Bofill, es va presentar el 2016. Aquesta segona edició ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i La Caixa.