UJI

Rodríguez: «Cal reivindicar la traducció del còmic com una disciplina en si mateixa per les seues particularitats»

12/11/2019 | SCP

El grup de Traducció per als Mitjans Audiovisuals i Accessibilitat (TRAMA) de la Universitat Jaume I ha inaugurat la XII Setmana de la Traducció Audiovisual que té lloc entre l'11 i el 13 de novembre en la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'UJI i el Menador espai cultural de Castelló. Les jornades consisteixen en tallers pensats per a un públic coneixedor del món d'aquesta especialització, però inclou conferències i taules redones que poden ser un punt de partida per a qui encara no ha tingut contacte amb la traducció audiovisual.

En la primera jornada de l'esdeveniment, després de la inauguració oficial a càrrec de Frederic Chaume del grup TRAMA i el seminari impartit per Tessa Dwyer de la Universitat de Monash sobre l'accessibilitat i els canvis en la indústria dels mitjans audiovisuals, experts en el món de la traducció de còmics han estudiat i analitzat la realitat del sector. Paco Rodríguez, de la Universitat de Còrdova, i André Höchemer, traductor per a la seua empresa Alemol, han introduït al públic tant en la teoria com en la pràctica de la gestió en aquest àmbit «tan especialitzat, ple de particularitats i amb el seu propi llenguatge».

«Per a comprendre com funciona el món de la traducció del còmic cal entendre com funciona el còmic, les seues pautes generals, el seu llenguatge i les seues especificacions», ha declarat Rodríguez, que afig que «la gran característica d'aquest format és la interrelació de codis semiòtics que interactuen entre si i doten de sentit al conjunt, i això els traductors no ho podem perdre de vista». També ha analitzat la situació de la traducció del còmic dins de l'ampli àmbit de la traductologia: «Ocupa un lloc pràcticament inexistent perquè no s'ha prestat atenció al còmic en l'estudi traductològic. Cal reivindicar la traducció del còmic com una disciplina en si mateixa per les seues particularitats».

«No obstant això, cal entendre que el model d'estudi i anàlisi del còmic parteix de postulats de la traducció audiovisual», ha recordat el professor de la Universitat de Còrdova, qui ha realitzat un repàs de les principals obres bibliogràfiques sobre aquest tema i ha enumerat les característiques bàsiques del còmic «per a comprendre el seu funcionament i fer possible la seua bona traducció». Després d'estudiar els elements discursius, l'evolució del llenguatge, la interrelació de codis, la diferència entre oralitat i oralitat prefabricada o el caràcter dialogístic d'aquestes obres, ha conclòs: «El resultat que busquem és la millor traducció amb la major naturalitat possible. Si en algun moment hi ha dubtes, més enllà de regles i teories el millor és llegir-lo en veu alta. Si funciona, funciona. Això és el que volem d'una traducció, que siga funcional».

André Höchemer, per part seua, ha recollit el testimoni de la conferència centrant-se en el context pràctic del traductor de còmics i la seua realitat laboral. El traductor d'Alemol ha explicat que per a començar en el sector i aconseguir col·laborar amb una editorial «és necessari olfacte per a descobrir el còmic idoni que cal traduir per a un determinat mercat; iniciativa per a poder fer-nos un lloc i proposar la nostra aposta a una editorial que no ens busca; i paciència perquè no sempre trobem la resposta que esperem».

«Ara mateix no puc viure només de la traducció del còmic perquè no sempre tinc el volum necessari per a permetre-m'ho. Ho compagine amb altres traduccions i activitats», ha confessat Höchemer, però matisa: «Com que treballe amb la llengua alemanya, no tinc tantes oportunitats com amb l'anglès o el francès». Per a concloure, el traductor ha repassat els principals punts en la pràctica de la professió, com són la relació amb les editorials i el tipus de contractes, la relació amb l'autor o les dificultats específiques del treball de traducció en aquesta disciplina.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions