Expertes juristes reconeixen un falta de sistematització i homogeneïtat en l'aplicació de la perspectiva de gènere en els tribunals

14/10/2019 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  perspectiva-genere-constitucional Ciclo_Violencia_Genero_19DLL25_in

    FOTO: Damián Llorens

El curs «La violència de gènere: comunicar i jutjar amb perspectiva de gènere», organitzat per la Universitat Jaume I de Castelló amb l'objectiu d'estudiar «què significa jutjar amb perspectiva de gènere i conéixer casos en els quals s'hi ha aplicat en la jurisdicció», ha arrancat el matí del divendres 11 i seguirà durant els dies 18, 24 i 25 d'octubre, finalitzant el 8 de novembre. Després de la presentació i inauguració ha tingut lloc la primera sessió de la jornada centrada en la jurisdicció constitucional que ha comptat amb Itziar Gómez Fernández, professora titular de Dret Constitucional en la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i lletrada del Tribunal Constitucional.

En la seua ponència, Gómez Fernández ha estudiat la perspectiva de gènere en la jurisprudència del Tribunal Constitucional d'Espanya. La intervenció ha començat amb una pregunta: Què entenem com jutjar la jurisprudència amb perspectiva de gènere? «No hi ha una consciència clara ni una manifestació conscient d'una jurisprudència feminista, però existeix una perspectiva de gènere que es troba en el principi de la interpretació evolutiva de la Constitució, entenent-la com un arbre viu i no com a lletra morta». En aquest sentit, la lletrada ha explicat la necessitat de «evitar comprendre la Constitució i la seua aplicació com una norma asilada del context històric en la qual és aplicada», destacant la importància de conéixer el teixit sociocultural de cada situació.

«Al meu judici, el Tribunal ha bolcat la perspectiva de gènere solament en els assumptes de dones», ha assegurat la professora de la UCM, que afig: «Cal entendre que el context de cada individu fa que l'impacte i les conseqüències siguen diverses». Per a exemplificar la teoria, ha fet referència a la llibertat d'expressió i al dret a la intimitat en relació a la pròpia imatge, ja que a efectes legals «la naturalesa de les vulneracions són les mateixes entre homes i dones» però el context de cada gènere fa que les repercussions siguen diferents.

La ponent ha parlat de manera pràctica dels principals temes relacionats amb la perspectiva de gènere: Salut sexual i reproductiva; violència de gènere, educació, democràcia paritària i mercat laboral, seguretat social i discriminació directa. Tots amb diversos exemples de sentències i actuacions del Tribunal Constitucional en els quals es pot extraure una lectura relacionada amb la perspectiva de gènere, tant positiva com negativa, ja siga en els vots particulars o en la sentència final per part del tribunal. És més comú trobar la «perspectiva feminista» en el vot particular, emesos per aquells membres de l'òrgan que emet la sentència que no estan d'acord amb la decisió de la majoria i volen deixar constància de les seues discrepàncies.

Asunción Ventura Franch, professora titular de Dret Constitucional de l'UJI, consellera del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i ponent també en aquesta primera jornada sobre perspectiva de gènere en la jurisprudència, ha volgut matisar les paraules i els exemples de Gómez Fernández. Per a Ventura, encara que puga veure's un acostament en els vots particulars, «en els resultats de les sentències és difícil veure la perspectiva de gènere. El Tribunal Suprem ha realitzat un salt de qualitat en aquest sentit que no ha fet el Consitucional, que és desestimar la idea del subjecte universal i diferenciar entre homes i dones posat que el seu context és diferent».

En aquest sentit, la lletrada i professora de la UCM ha reafirmat l'aportació de Ventura Franch i ha postil·lat: «Caldria fer-ho indubtablement, assumir que existeixen dos subjectes diferenciats i que els seus drets i contextos responen a les seues circumstàncies». No obstant això, no ha volgut acabar amb «tocs pessimistes» ja que el Tribunal Constitucional «ha fet grans coses en matèries de gènere». Finalment, ha destacat l'educació com un factor clau en la perspectiva feminista no sols en aspectes legals i de jurisprudència, també en tots els fronts del context de les persones. Gómez Fernández ha finalitzat la seua intervenció amb la mirada posada en el futur, desitjant que els vots particulars de hui siguen la majoria de demà.

Fotonotícia

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions