Javier Surasky, consultor del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i assessor de la Direcció General de Cooperació del Ministeri de Relacions Exteriors d’Argentina, ha oferit la conferència inaugural de la Jornada d’Investigació i Intervenció en Cooperació al Desenvolupament en el Marc dels ODS, en la qual ha destacat la importància dels principis de l’agenda 2030 com a «guia per a aconseguir el món en què volem viure».
En la jornada, organitzada per l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, Surasky ha destacat que és un greu error confondre els objectius de desenvolupament sostenible amb l’agenda 2030. «Els objectius són el cor d’una agenda que planteja principis, objectius, monitoratge i avaluació d’aquests, però estan lluny de ser el més important. Els principis estan per damunt perquè són les pautes de comportament i són la guia fonamental per a assolir el conjunt d’objectius», ha assenyalat. Així, ha afegit que «no podem abandonar els principis perquè és la part més viva de l’agenda, no volem aconseguir els objectius de qualsevol forma i, per això, l’agenda està basada en documents com ara els tractats de drets humans».
En aquesta línia, Surasky ha explicat que l’agenda ha de ser vista com una agenda de drets humans i els objectius són la concreció d’aquests drets. «No estem parlant de treballar sobre uns objectius fonamentals, sinó que els estats estan obligats a garantir aquests drets», ha apuntat.
Al llarg de la seua intervenció, Surasky ha analitzat alguns dels principis de l’agenda com ara el de «no deixar ningú de banda», és a dir, prestar atenció als grups més vulnerables i en situació de risc «però amb una visió allunyada de la via paternalista perquè és un treball de tots i aquests grups han de ser també protagonistes del canvi».
Així mateix, Surasky també ha fet referència al principi d’«universalitat» de l’agenda en el sentit de ser cent per cent inclusiva i d’imposar obligacions a tots els països. «L’agenda ha de trencar amb la idea que existeixen països desenvolupats perquè aquests en alguns conceptes estan menys avançats. No obstant això, no podem amalgamar com si totes les carències foren les mateixes a tots els països». Així, ha apuntat que s’ha de tenir una doble perspectiva: una agenda estructural amb les pautes de comportament que requereixen un temps llarg i un canvi cultural fort i una agenda d’emergències amb allò en què cal treballar amb immediatesa.
Sobre el principi d’«indivisibilitat», ha assenyalat que cal treballar en la transversalitat i que «encara estem retardats en la gestió horitzontal i suposa un desafiament a tots els nivells perquè en els governs i, fins i tot, en la societat civil es treballa de forma vertical i això suposa canviar la forma en què es fa política».
Quant al principi d’«integritat», Surasky ha explicat que no es poden desagregar els objectius i, per això, no té sentit que una ciutat o país s’encarregue d’un objectiu concret, tot i que han de prioritzar-se. «La pregunta que he de fer no és quin és més important, sinó quina pot ser la porta d’entrada per a assolir els 17 objectius», ha apuntat.
Quant a l'equitat de gènere i la igualtat d’oportunitats ha assenyalat que «amb l’agenda s’ha fet un pas enrere en drets de la dona perquè ha sigut un producte de negociació política i no es pot plantejar una igualtat real si se segueix tenint com a marca el patriarcat».
Finalment, ha fet referència a la gestió de les dades per a l’avaluació i seguiment. «Actualment, sobren les eines per a gestionar qualsevol nivell de dades, el problema és la intenció de les dades i la visibilització de realitats. No és una discussió tècnica, el vertader problema és el que es vol mostrar i el que no», ha afirmat.