El professor del Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l'ús de les piles biolectroquímiques en el tractament d'aigües amb nitrats, especialment en la biorremediació d'aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle «Dijous de seminari» organitzat per la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la Universitat Jaume I davant un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinculats amb la gestió de l'aigua.
Durant la xarrada titulada «Nicho de tecnologías electroquímicas microbianas: de la biorremediación a la electrofermentación», Sebastià Puig ha presentat les novetats de les recerques realitzades en el LEQUIA centrant-se en l'ocupació de piles bioelectroquímiques. Ha destacat dues aplicacions d'èxit. La primera és el tractament d'aigües amb nitrats, sobretot en la biorremediació d'aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per a oferir aigua potable. La segona aplicació és ús de les piles en el processament del CO2 per a la seua transformació en productes de major valor afegit, un projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.
El professor Puig, qui va obtenir en 2014 el premi «Jove investigador talentós en gestió sostenible de l'aigua» de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de biorremediació d'aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d'un procés de previ d'eliminació de la matèria orgànica. L'investigador ha assegurat que per a frenar el canvi climàtic no únicament cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seua segona línia de treball, les piles bioelectroquímiques són capaces de generar biocombustibles en diferents formes com a etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasosos de CO2 com per exemple les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.
Aquest seminari s'engloba en les activitats de formació que organitza la Càtedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la universitat pública de Castelló. Més informació en: www.catedradelagua.es