Climent demana a la GV que acomplisca el conveni del deute històric amb les universitats per a poder finalitzar la Facultat de Ciències de la Salut

25/09/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I ha celebrat el solemne acte d’obertura del curs acadèmic 2017/2018, un acte que ha estat presidit pel rector de l’UJI, Vicent Climent;  el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà; l’alcaldessa de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Amparo Marco; el rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Jesús Tadeo; el president del Consell Social, José Luis Breva; el rector honorari de la Universitat Jaume I Francesc Michavila i el secretari general, José Luis Blasco.

El rector ha començat la seua intervenció assegurant que «cada curs acadèmic té les seues singularitats. Enguany celebrem el primer centenari del descobriment científic de les primeres pintures rupestres de La Valltorta i de Morella la Vella, ciment de l’art rupestre de Castelló, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i també és un curs especial pel seu caràcter electoral, atès que s’han de renovar la majoria d’òrgans de participació i govern».

En aquest sentit, Climent ha indicat que «tant la primera legislatura del meu mandat, com aquesta segona, han estat marcades per una de les majors crisis econòmica i financera que ha patit la nostra societat, de la qual ens costarà recuperar-nos i que ha deixat unes seqüeles esgarrifadores: una desocupació què a la nostra província va superar el 26% i que encara se situa al voltant del 18%; amb un atur juvenil pròxim al 40%. Després de set anys de moltes dificultats, pareix que comencem ara una lleugera recuperació que hem d’aprofitar com un moment d’oportunitats. I el primer àmbit on hem de fer-ho és el de la recerca. Des de l’UJI hem mantingut una gran estratègia: prioritzar i potenciar el conreu del talent i la generació del coneixement i aquesta estratègia ha tingut els seus fruits: el conegut rànquing de Xangai ha situat l’UJI entre les 500 millors universitats del món, sent la universitat espanyola més jove de les 11 que hi apareixem».

Ciències de la Salut

Vicent Climent també ha volgut destacar, per la seua importància, la consolidació dels estudis de salut, aconseguida el passat curs amb la graduació de la primera promoció de Medicina. «Al final d’any l’UJI haurà conclòs la construcció de la primera fase de la FCS: tres dels cinc mòduls que constitueixen tot el projecte, a més de l’adquisició i instal·lació de l’equipament. Durant el segon semestre d’aquest curs es realitzarà el trasllat, a les noves dependències, de l’Administració i Deganat de la Facultat, del Departament d’Infermeria al complet i de tot el professorat associat dels departaments de Psicologia i Medicina. També abans de final d’any urgeix licitar la segona fase de la Facultat per tal d’evitar més endarreriments i aconseguir que la FCS puga finalitzar-se dins d’aquesta dècada. Un edifici, amb dos mòduls, i unes instal·lacions amb un cost total de vora 14 milions d'euros, possiblement la inversió arquitectònica més gran a Castelló en aquests anys».

«Perquè puga ser viable aquesta licitació i execució de la segona fase de la FCS confiem que l’horitzó pressupostari es mantinga en una tendència positiva, i sobretot és imprescindible que la GV acomplisca, pel que fa a l’UJI,  l’abonament de les anualitats recollides en el conveni de maig del deute històric de la GV amb les universitats, que es va replanificar el desembre de 2014. Unes anualitats sense les quals Castelló no podria comptar amb la seua FCS, atès que no podria licitar-se la segona fase i el projecte quedaria incomplet i endarrerit. Creiem que Castelló mereix disposar al més prompte possible d’aquesta facultat».

Per a finalitzar, Climent ha reclamat un nou pla o una nova llei de finançament per al servei universitari públic valencià, que done estabilitat a llarg termini i permeta aconseguir l'autonomia financera per a les universitats, defensant criteris de servei públic.  «Ja tenim una universitat pública ben consolidada a les comarques de Castelló i avui renovem el nostre compromís per continuar sent una institució clau en el progrés del poble valencià», ha conclòs el rector.

Lliçó inaugural

El professor encarregat d’impartir la lliçó inaugural ha sigut Juan Manuel Andrés Bort, catedràtic de Física Química, dedicada a la nanotecnologia. Ha iniciat la seua exposició parlant de la relació que hi ha entre la manera de ser d’una persona i el que escriu, fa i diu, per a comentar que «els que treballem en la generació i transmissió del coneixement científic aspirem a conèixer el nostre món i contribuir a millorar-lo». Andrés ha indicat que en la nanotecnologia convergeixen diverses disciplines com la química, la física, la ciència dels materials, la biologia, l’enginyeria i la medicina, entre altres, que permeten «comprendre i racionalitzar fenòmens inèdits que s’esdevenen a escala atòmica i molecular».

I encara que el «nanomón» no és perceptible a les capacitats dels humans, i és diferent del món en què estem situats, «el podem veure, mesurar i manipular amb l’ajuda dels microscopis electrònics» perquè encara que semble un món irreal i per entendre’l i racionalitzar les seues propietats i fenòmens hem de conèixer la mecànica quàntica, «és tan real com que nosaltres estem constituïts per aquestes nanopartícules», ha assegurat. Després d’un repàs de la influència d’aquesta disciplina en camps com l’art o la tecnologia, el professor ha indicat que «la nanotecnologia ha sigut capaç de mostrar nous fenòmens i aplicacions per a dissenyar materials innovadors i obrir un ampli ventall d’aplicacions pràctiques».

Per últim, el professor ha parlat sobre el paper de la investigació en la societat actual, indicant que «la formació en ciència ha d’anar unida a l’ensenyament», perquè «en un món com el nostre, que canvia tan ràpidament, la ciència permet l’orientació necessària en la vida». Andrés ha indicat que «la universitat té molt per a contribuir i molt per a aprendre i ha de jugar un paper rellevant per a la presa de consciència de la situació i la transformació de la societat». Per a finalitzar, ha comentat que «no hi ha excusa per a no renovar el sistema públic d’R+D+i que requereix el nostre país i de finançar-lo de manera adequada. És una inversió barata i que seria de gran èxit i profit».

Premis extraordinaris de doctorat

Al llarg de l’acte, el rector també ha lliurat els premis extraordinaris de doctorat del curs 2015/2016 que s’han concedit a 26 estudiants: 7 de l'àrea d'Arts i Humanitats, 4 de Ciències, 5 de Ciències de la Salut, 7 de Ciències Socials i Jurídiques i 3 d'Enginyeria i Arquitectura.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions