Salaverría advoca per una televisió que aprofite el potencial transmèdia però que preserve els valors professionals per a comunicar millor la veritat

13/02/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El Congrés de Comunicació Local de la Universitat Jaume I ha abordat en la seua catorzena edició els continguts transmèdia per a la televisió de proximitat. El rector de l’UJI, Vicent Climent; el director d'El Periódico Mediterráneo, José Luis Valencia; el president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Enrique Soriano, i el catedràtic de Comunicació i Publicitat de l’UJI, Javier Marzal, han sigut els encarregats d'inaugurar el congrés. 

A continuació, Ramón Salaverría, director del Centre for Internet Studies and Digital Life i professor de periodisme de la Universitat de Navarra, ha oferit la conferència inaugural, on ha afirmat que «el desafiament és aprendre a aprofitar tot el potencial comunicatiu transmèdia per a comunicar millor la veritat».

L'investigador ha explicat que els mitjans i els perfils professionals han patit canvis profunds. No obstant això, ha qüestionat si aquests canvis han suposat una millora posant de manifest «el preocupant distanciament que s'ha produït entre els ciutadans i els mitjans, amb una polarització ideològica i empobriment del debat públic, sota l'aparença d'un diàleg més interactiu i obert que mai propiciat per les xarxes socials».

D'altra banda, Salaverría ha assenyalat que el concepte de transmèdia s'ha tornat rellevant en la televisió per dos vectors: la digitalització i l'evolució de les audiències. Quant a la digitalització, ha destacat, d’una banda, l'encavalcament que es produeix entre els diferents mitjans de comunicació i, d’altra, la reducció dels costos en la producció de vídeo, posant-se a l'abast de qualsevol persona i donant-li la possibilitat d’atraure audiències milionàries.

Sobre l'evolució de les audiències, el professor ha explicat que la forma de consumir continguts ha canviat i s'ha passat d'una audiència que era passiva o, com a molt, selectiva, amb l'aparició de diferents canals, a una audiència participativa, que ha convertit la televisió en una experiència social. «Les companyies han perdut el control, i encara que els canals preparen els continguts, són les audiències les que disposen», ha apuntat. En aquesta línia, ha afirmat que la nova baula en l'evolució de les audiències és «el seu pertorbador poder disruptiu». Així, ha assenyalat que molts espectadors s'han tornat més prescriptors que consumidors i els subjectes que tenen més influència en la xarxa condicionen molts altres en la presa de decisions.

Sobre la base d'aquest nou escenari, Salaverría ha apuntat que no es pot girar l'esquena a aquests canvis i, per tant, la televisió del futur no pot gestionar-se com abans, citant com a exemple d'èxit d'adaptació a l'era tecnològica el cas del Washington Post. Així, ha afirmat que «la recepta és renovar les maneres, adaptant-se als canvis tecnològics i l'audiència, però mantenint l'essència i preservant els valors professionals clàssics». Sobre aquest tema, ha explicat que dissenyar els nous productes audiovisuals per a l'era transmèdia implica considerar el paper actiu del públic i passar del concepte de programació audiovisual al de planificació multiplataforma, considerant de manera estratègica com es donarà ressonància a un contingut audiovisual i com es facilitarà que els ciutadans ho compartisquen.

Finalment, ha exposat tres oportunitats per a la televisió de proximitat en les quals, segons l'investigador, les noves generacions de professionals tindran la millor posició per a donar-los impuls. En primer lloc, l'enlairament de noves tecnologies, com ara la intel·ligència artificial i la Internet de les coses, que portarà a processos altament automatitzats i subjectes a anàlisis estadístiques i en els quals el relat artesanal perdrà protagonisme. «Les interfícies propiciades per l'Internet de les coses faran que visquem envoltats de pantalles que estaran en tots els objectes quotidians», ha apuntat. 

En segon lloc, ha fet referència a la narrativa afirmant que es necessitaran noves formes d'explicar històries que no se centren en la pantalla única convencional, amb tecnologies com els 360º, la realitat virtual o la multipantalla, que s'utilitzen actualment en els videojocs. 

Finalment, ha apuntat que els creadors de continguts audiovisuals del futur hauran de tenir en compte el caràcter social, participatiu i obert de la televisió per a fer continguts «amb el públic i no per al públic» i en els quals es generen experiències multisensorials.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions