La Universitat Jaume I ha presentat les conclusions de les Jornades d'Investigació i Desenvolupament per al Postconflicte a Colòmbia que es van celebrar del 21 al 25 de novembre i que van comptar amb la participació de més de 50 investigadors tant de Colòmbia com de l’UJI. L’acte va tenir la presència del rector de l’UJI, Vicent Climent; el coordinador del Pla Internacional per al Postconflicte a Colòmbia i catedràtic de l’UJI, Juan B. Carda, i l’assessor jurídic de les FARC, Enrique Santiago Romero.
L’ assessor jurídic de les FARC ha analitzat els factors pels quals l’acord de pau a Colòmbia ha arribat a bon terme assenyalant que «el repte és posar-lo en pràctica, per a la qual cosa és necessari un acompanyament internacional i on les universitats juguen un paper també transcendental».
Santiago Romero ha explicat que per a arribar a l’acord ha sigut determinant el nou context regional, en el qual els països estan treballant en la integració política i econòmica per a estar a fora de perill de les intervencions estrangeres. A més, també ha afirmat que hi ha hagut una divisió com no s'havia donat mai en la classe dirigent amb una majoria del bloc a favor de la pau.
No obstant això, Santiago també ha assenyalat que, tot i que l’acord és positiu, també comporta algunes problemàtiques, com ara la sostenibilitat mediambiental. «La desaparició de les FARC farà que les zones amb major biodiversitat i més protegides de l’explotació queden a la mercè d’inversions estrangeres i projectes productius, però la qual cosa és necessari que l’acord contemple aquesta situació per a aconseguir una preservació», ha explicat.
Així, l’assessor ha explicat que l’agenda de les converses s’ha fet sobre els problemes rurals (accés a la terra, reforma rural integral i substitució de cultius il·lícits); participació política, víctimes i drets humans, i la reincorporació (garanties de seguretat, cultura per a la pau, lluita contra el paramilitarisme, o verificació de compliments dels acords).
Segons ha assenyalat, aquest acord té una gran empremta de la cultura camperola, conscienciació sobre preservar el medi ambient i buscar mecanismes de desenvolupament econòmic rurals sostenibles. «L’acord de reforma rural parteix de la visió pragmàtica del fet que no es recuperaran les terres usurpades, però s’hauran de donar terres a aquests camperols. S’ha creat un fons de 10 milions d’hectàrees que es posaran a la seua disposició», ha apuntat. Així mateix, ha abordat el tema de la substitució de cultius il·lícits, indicant que la solució que s’ha plantejat és la posada en marxa d’un programa subvencionat per l’Estat que garantisca els ingressos al camperol a través de la inversió en la creació de cooperatives, mecanismes de comercialització, construcció de carreteres, etc.
Finalment, Santiago Romero ha abordat el model de justícia i el problema de la impunitat. En aquesta línia, ha explicat que s’ha estimulat el reconeixement de responsabilitats, atorgant sancions més atractives per als infractors que reconeguen els delictes. No obstant això, ha posat en relleu la problemàtica de com processar un nombre tan elevat de casos en un temps assumible.
Conclusions de les jornades
Les conclusions de les jornades i línies de treball a desenvolupar per les institucions implicades en el Pla s’han plantejat en tres àmbits principals: reforma rural integral, innovació tecnològica i economia circular, i pedagogia per a la pau.
Pel que fa a la reforma rural integral s’han indicat aspectes que cal treballar com ara la gestió de recursos hídrics, tractament d’aigües o fonts d’energia renovable. Per a això es promourà la participació en convocatòries d’ajudes pròpies i externes per a investigadors d’ambdues institucions i es celebrarà un seminari d’investigació a Colòmbia el 2017.
En l’àmbit de la innovació tecnològica i economia circular les principals línies són la gestió i revalorització de residus, gestió de la qualitat i subministrament d’aire i aigua, el disseny d’habitatges sostenibles en regions rurals o de plantes dessalinitzadores, entre altres.
Finalment, en pedagogia per a la pau es treballarà en formació en mediació policial; creació de mecanismes d’identificació, maneig i seguiment de noves substàncies psicoactives; eines de prevenció del delicte o la creació d’una xarxa d’especialització en criminologia.
Més informació de les Jornades de d'Investigació i Desenvolupament per al Postconflicte a Colòmbia