El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, han presidit l'obertura del curs acadèmic 2016/2017 de les universitats valencianes reivindicant en els seus respectius discursos el paper la universitat, del coneixement i de la recerca en el rellançament de la societat valenciana i fent valdre la tasca desenvolupada per la Universitat Jaume I en els seus 25 anys d’història. L’acte ha comptat amb la presència de tots els rectors i rectores de les universitats públiques i privades, així com de l'alcaldessa de l'Ajuntament de Castelló, Amparo Marco; el president del Consell Social, José Luis Breva; el rector honorari, Francesc Michavila; el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, entre altres autoritats.
Una volta finalitzada la lectura del resum de la memòria del curs 2015/2016 a càrrec del secretari general de la Universitat, José Luis Blasco, i la lliçó inaugural preparada per Juan José Ferrer, s’ha realitzat el lliurament dels Premis Extraordinaris de Doctorat, donant pas en el darrer tram de l’acte als discursos per part del rector de l’UJI i el president de la Generalitat.
En la seua intervenció, el rector ha abordat alguns dels principals reptes que afecten les cinc universitats públiques valencianes, entre els quals ha destacat la necessitat d’invertir en investigació per a «avançar, de manera real i definitiva, cap a una economia basada en el coneixement» que donaria lloc a nous sectors productius i una economia més competitiva i justa. Però, en compte d’això, ha lamentat que les retallades en investigació situen Espanya per sota de la mitjana europea. La retenció del talent és per a Climent un altre dels grans reptes als quals han de fer front les universitats, i ha reivindicat en aquest sentit un canvi legislatiu que possibilite l’estabilització i promoció del professorat i evite l’envelliment de les plantilles.
En l’apartat de finançament, Climent ha instat el Govern valencià, en nom de les universitats valencianes, a acomplir el seu compromís per a resoldre el «deute històric» i a anar més enllà per a donar una veritable solució al problema del finançament. «La solució de futur demana restaurar el finançament del sistema universitari públic valencià als nivells anteriors a 2012, mitjançant un pla de finançament que restablisca el que s'ha perdut i que adeqüe la subvenció de la Generalitat Valenciana a les universitats a l’importantíssim paper que aquestes han de jugar en el desenvolupament d’un nou model econòmic, productiu i social basat en el coneixement», ha defensat Climent.
Les universitats valencianes reivindiquen, així mateix, retornar als nivells anteriors a 2012 el preu de les taxes i matrícules. Tot i reconèixer l’esforç fet per la Generalitat en matèria de beques, Climent ha destacat la necessitat d’avançar cap a uns preus públics més justos i igualitaris. La defensa d’allò públic i la preservació del sistema públic universitari són, així mateix, un repte per a les universitats valencianes que per al rector implica reivindicar conjuntament un finançament més just per a la Comunitat Valenciana, i donar suport a la Generalitat «en tots aquells litigis que, en relació amb la distribució de beques o regulació de les pràctiques als col·legis i hospitals públics, tinguen com a finalitat preservar el sistema públic universitari».
Reptes de l’UJI
En la seua intervenció, el rector ha abordat també els reptes de l’UJI per a aquest nou curs. En l’apartat de docència, ha destacat com a reptes la construcció de la Facultat de Ciències de la Salut i la creació de nous estudis en l’àrea de la salut i l’esport quan les condicions ho permeten; mentre que en l’àmbit d’infraestructures ha fet referència a la posada en marxa de l’antic edifici d’Hisenda com un contenidor multifuncional que amplie l’oferta cultural i formativa de la Universitat. En aquest apartat Climent ha fet especial menció a la necessitat de millorar els accessos al campus, tant millorant les rondes de circumval·lació, com, molt especialment, resolent els problemes ferroviaris amb els municipis del sud i establint noves línies amb els del nord. L’impuls a l’administració electrònica i en l’àmbit de la transparència són reptes destacats per al rector en l’apartat de gestió, on també ha ressaltat la importància del desenvolupament dels plans Estratègic, de Multilingüisme, d’Igualtat i del que serà el I Pla de Responsabilitat Social en el marc del qual es desenvoluparà el Codi Ètic de l’UJI.
El rector de l’UJI ha conclòs la seua intervenció afirmant que la millor herència i patrimoni que podem donar a les joves generacions és la seua educació, i en el cas que ens ocupa, la possibilitat de formar-se, professionalment i com a ciutadans.
Per la seua banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha afirmat en la seua intervenció que l’UJI «ha sigut el millor que li ha passat a la província en aquest quart de segle». La reivindicació d’un finançament just per a la Comunitat Valenciana que permeta millorar la contribució del Govern de la Generalitat amb el necessari progrés de les universitats valencianes ha sigut un tema central en la intervenció del president, qui també ha destacat la voluntat d’avançar cap a una reducció de les taxes universitàries i una millora de les condicions laborals del personal. Puig ha destacat el compromís de la Generalitat que implica, a més, que molts dels plans i projectes impulsats en matèries com ara l’audiovisual valencià, el turisme, la cultura o l’esport cerquen el suport de les universitats.
Lliçó inaugural
El catedràtic d’Història Antiga de l’UJI Juan José Ferrer ha fet en la lliçó inaugural un repàs al vincle entre el naixement de la cultura urbana i la religió i el poder i com la seua evolució ha donat pas tant al progrés com a la desigualtat. Ferrer ha obert la lliçó assenyalant com l’acció de govern sobre les primeres comunitats estatals va ser el resultat de la suposada influència d’éssers extraordinaris en la vida quotidiana, atorgant el lideratge de les comunitats als sacerdots. La situació es va veure modificada amb l’inici de les disputes entre ciutats, l’augment de la cobdícia i les ànsies de poder territorial, un nou escenari que va provocar l’aparició del cap militar que amb el temps va passar a substituir el príncep sacerdot, i va assumir les seues competències en una esfera de poder que va unir les facultats militars, polítiques i religioses. «Aquest és el model de reialesa teocràtica que es va imposar d'aleshores ençà i la base de legitimació de la qual es perllongarà en la nostra cultura occidental fins a l’època moderna», ha explicat el catedràtic.
Ferrer ha reflexionat també sobre com en les primeres comunitats agrícoles es va veure l’interès de fer front a les dificultats de forma agrupada, el que va fer que «resultara senzill que els prínceps sacerdots, que comunicaven directament amb la divinitat, s’ocuparen d’administrar els béns comunals». L’avidesa pròpia de la condició humana va provocar que el control de l’excedent degenerara en desigualtats. En aquest sentit, Ferrer ha enfrontat la legitimitat del progrés generat pel talent i la capacitat humana amb el fet que aquest haja actuat en detriment de la igualtat social, preguntant-se si «hauria existit progrés sense el desig legítim d’aspirar a més i aplicar a això les condicions amb les quals la naturalesa ha dotat a cadascú?».
El catedràtic ha tancat la lliçó «al·ludint a dues accions que han ajudat a remetre el pes de la desprotecció per als menys afavorits: sempre la solidaritat entre els éssers humans, i solament de vegades l’encert de governants i accions polítiques tendents a distribuir el benestar i minimitzar l’impacte de l’omnipresent desigualtat social. Ja que la divinitat va donar la legitimitat al poder terrenal, és moment de concloure desitjant que els déus de cadascú il·luminen la ment i les decisions dels nostres governants i els ajuden a trobar el camí de la concòrdia entre el poble i l’Estat».