Cortina proposa situar els ciutadans en el centre del projecte europeu per a revitalitzar-lo 

11/07/2016 | SCP

El periodista Xavier Vidal-Folch, que ha participat en el curs d'estiu «Els mals de l'Europa social: cercant solucions», considera que la Unió Europea travessa un triple desafiament, derivat d'una triple crisi: per la digestió de la Gran Recessió iniciada el 2008; per la sobtada afluència de persones que, fugint de la guerra, les matances i la fam, acudeixen a les seues costes a la recerca de seguretat, i pel primer cas d'un dels seus estats membres que vota en referèndum desvincular-se de la Unió, el Regne Unit. Aquest triple desafiament, en la seua opinió, suposa també un replantejament dels valors inherents al projecte comunitari, com s'ha demostrat especialment amb «la digestió de la crisi econòmica, que ha sigut i està sent molt pesada». 

Per a Vidal-Folch, la UE s'ha dotat en pocs anys de mecanismes i polítiques claus per a una construcció econòmica federal: des dels fons de rescat fins a la unió bancària, passant per les noves estratègies del Banc Central Europeu i les propostes d'unió fiscal, però persisteix una asimetria excessiva entre el component econòmic i el vector social de la Unió, molt menys desenvolupat; s'ha agreujat la fragmentació entre el Nord i el Sud, i la gestió de la crisi ha ampliat la desigualtat social. 

Quant a l’allau migratori, el periodista considera que ha aflorat el menor compromís integracionista dels nous socis orientals, i s'ha afluixat la lleialtat interinstitucional dels governs, poc inclinats a compartir esforços per a la recepció i reubicació dels refugiats, posant en perill l'existència d'Europa com a paradigma de solidaritat, el dret internacional i els valors humanitaris. Quant al Brexit, considera que ha posat al nu l'impuls de l'intent de tornada als periclitats estats-nació, amb apel·lacions xenòfobes que «exploten mitjançant la demagògia populista les situacions de creixent desigualtat i pobresa en determinats territoris».

En paraules de Vidal-Folch, «els europeistes tenim un gran problema: hauríem de reconèixer que existeix una gran desafecció pel projecte europeu, encara que aquesta és inferior que la dels ciutadans per les institucions dels seus propis estats. La percepció social és que les decisions econòmiques han estat molt per damunt de les decisions socials».

Després de la conferència, s'ha celebrat una taula redona integrada per Juan Fernando López Aguilar, Adela Cortina i Marie Jose Garot, i moderada pel rector de Lleida, Roberto Fernández, que es va centrar en la ciutadania i els valors europeus. Per a Adela Cortina, els efectes de la multiculturalitat en la convivència europea formen part de la història de la humanitat, que s'ha vist obligada sempre a conviure amb la multiculturalitat. Per a la filòsofa, la convivència europea hauria de ser l'exemple d'aquella basada en el que Habermas establia sobre una integració que conserve els senyals individuals, sempre que aquests no vagen en contra dels mínims preceptes de justícia en els quals es basa la unió o integració. Aquesta idea d'Europa és, doncs, una oferta ètica política d'un conjunt de valors socials per a la convivència.

Diu Adela Cortina que la clau del projecte europeu és la de situar en el centre els ciutadans europeus, però per a això «s'ha de construir una ciutadania europea», una idea que en la seua opinió és complexa i que hauria de conjuminar les concepcions que es basen, d'una banda, en les semblances i, de l'altra, en les diferències. Per a Adela Cortina, caldria afegir als valors que recull la Unió Europea, el valor de l'hospitalitat com l'única clau per a una societat cosmopolita, des d'una idea kantiana. «La societat, més que multicultural, hauria de ser intercultural, basada en el diàleg entre les cultures», ha afirmat.

Per a Juan Fernando López Aguilar, després de la ressaca del Brexit, la UE es troba sumida en l'hora més fosca des de la seua fundació, una crisi que «ni sorprèn ni és casual». En la seua opinió, no solament es troba a faltar una Comissió Europea amb capacitat de fer propostes i d'embridar els estats membres díscols i incomplidors del dret humanitari i del propi patrimoni europeu; també faria falta urgentment un Consell que no incomplisca les seues pròpies decisions i que fóra capaç de trobar una eixida restablint la confiança mútua, avui summament deteriorada entre els estats membres.
«És imperiós prendre un altre camí, una altra estratègia, rescatar el projecte europeu de les forces populistes, antieuropees o euròfobes que l’han segrestat i que pretenen un retorn a la casella d'eixida, a les sobiranies nacionals, i cerquen bocs expiatoris com l'islam, els gitanos, els jueus, els estrangers, els immigrants, els refugiats, els nostres veïns europeus i conciutadans de la UE, o la casta, la política i els polítics», ha assegurat. Per a l'europarlamentari, «necessitem més Europa que mai, perquè això que Jacques Delors va definir una vegada com una bicicleta que si no es pedaleja, cau, no es convertisca en aquesta Europa de desunió i insolidaritat».

Per la seua banda, Marie Jose Garot ha exposat que, en aquests temps complicats per a la Unió Europea, pot ser interessant reflexionar sobre la relació que uneix els ciutadans europeus al projecte d'integració europea. Basant-se en la definició proposada pel professor R. Bellamy, ha assenyalat que la ciutadania europea ha de recolzar-se en tres criteris: pertinença, drets i participació. En aqueix sentit, ha assenyalat que es tracta de saber, per tant, si la ciutadania europea, tal com ha sigut creada pel Tractat de Maastricht el 1992 i interpretada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, reforça el sentiment d'identitat europea dels ciutadans de la Unió (pertinença) i confereix drets a aqueixos ciutadans (drets) que els permeten participar en el futur de la Unió (participació).

Finalment, Ignacio Sotelo ha tancat la jornada amb una conferència sobre els límits d'Europa i la definició de fins a on han d'arribar les seues fronteres. El professor Sotelo parteix d'una anàlisi del significat de la identitat europea i assenyala la dificultat de definir una identitat, així com de la diversitat d'identitats que es puguen generar no solament per l'àmbit geogràfic, també per allò que puga unir o identificar un col·lectiu; és a dir, un consens majoritari que es modifica amb el pas del temps. Al llarg de la seua conferència, el professor Sotelo ha fet un erudit repàs de la idea d'Europa a través de la Història, passant per Euroàsia i Rússia, i el qüestionament de la inclusió o no de Rússia i Turquia. En aqueix repàs històric, el professor Sotelo ha identificat els diferents aspectes que han anat definint les fronteres europees des de les perspectives de la geografia física, humana i de les regions, així com d'altres aspectes com són els factors culturals, biològics, el desenvolupament científic, etcètera.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Informació i consultes: Bústia UJI | Centre de seguretat i privacitat
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16