La Universitat Jaume I ha celebrat el II Congrés de Recerca i Gènere, organitzat per la Unitat d'Igualtat amb la col·laboració de la Fundació Isonomia, amb l'objectiu de promoure i reconèixer la recerca i l'activitat docent en el camp dels estudis de les dones, feministes i de gènere, dins de les accions del II Pla d'Igualtat (2016-2020). L'acte d'inauguració ha sigut a càrrec del rector de l’UJI, Vicent Climent; la directora de la Unitat d'Igualtat, Mercedes Alcañiz, i la vicerectora de Planificació Estratègica, Qualitat i Igualtat, M. José Oltra. 

Climent ha destacat que l’UJI ha fet bandera de la igualtat entre les persones des de la seua creació promovent una mirada crítica sobre les qüestions de gènere que ha traslladat als àmbits de la formació, la recerca i la dinamització cultural per a «contribuir als necessaris canvis de concepció, de mentalitat, cap a una igualtat real i efectiva». Així, el rector ha afirmat que «l’UJI s'ha posicionat a l'estat espanyol com una universitat capdavantera en aquesta matèria i prescriptora d'actuacions en aquest sentit».

En el marc del congrés, s'han atorgat els II Premis de Recerca i Gènere Universitat Jaume I que han recaigut en la modalitat de Treball de Final de Grau en Silvia Gas per «Construcción del imaginario femenino en el arte expresionista» i en la modalitat de Treball de Final de Màster en Eva Margarita García per «La violencia obstétrica como violencia de género. Una mirada feminista a la situación en España» i en Maga Nerina Goldsack amb el treball «Matemáticas y representaciones de género». Quant a la modalitat de Tesi, el premi ha sigut per a Inmaculada Bel per «Gender diversity on boards and audit committees of Spanish listed firms» i en la modalitat d'Activitat Docent de Grau s'ha premiat Consol Aguilar per «Formació inicial en mestres contra la LGTBI-fòbia des de la literatura infantil i juvenil».

A continuació, la professora i investigadora de l’UJI Sonia Reverter ha oferit una conferència en la qual ha afirmat que el feminisme segueix sent necessari avui dia, «un feminisme en el qual vagen unides la recerca teòrica i el vessant pràctic de lluita». 

Reverter ha explicat que per a eradicar la desigualtat és necessari comprendre-la i analitzar com es produeix. «El domini de les dones és molt exquisit, antic i ben organitzat i s'està adaptant contínuament. Per això, en la lluita és necessària una recerca teòrica que estudie a fons com s'organitza el patriarcat», ha apuntat. En aquest sentit, ha assenyalat que cal arreplegar l'herència de les anteriors ones del feminisme però «sense testament», perquè cal reinventar-lo. 

Sobre aquest tema, ha afegit que el feminisme ha de ser molt adaptable i canviant per a estar a l'altura dels nous escenaris d'opressió, i per aquest motiu s'ha produït una diversificació de feminismes i d'agendes. Així mateix, la investigadora ha assenyalat que existeix una necessitat de treballar més i de manera més pertinaç i incisiva en aquells espais en els quals el poder patriarcal es mostra més recalcitrant. En aquest sentit, ha fet referència al terreny simbòlic, cultural i de valors, en els quals actualment es necessita una tasca de resignificació a través de l'apoderament.

D'altra banda, ha assenyalat que la lluita a través de la identitat, el fet de ser dona, ja no és tan forta, i a més s'ha produït una despolitització de l'agenda feminista a través del capitalisme narcisista, el feminisme d'estat o el clientelisme dels moviments socials. No obstant això, ha afirmat que «aquest no és el final del feminisme, sinó una oportunitat de reinventar-lo de forma més fructífera. Necessitem estratègies de lluita més variades, perquè ja no és solament una lluita pels drets de les dones, sinó una subversió de la identitat que afecta a tots, una forma de desestabilitzar la manera en què ens han estructurat». 

Així, Reverter ha conclòs que «el feminisme és una praxi transformativa amb una teoria crítica molt potent i cal veure com aqueixa praxi és possible avui dia». En aquest sentit, ha mostrat alguns exemples, com ara el col·lectiu FEMEN o el Moviment dels 400 pobles.

Fotografies