Concha Roldán reivindica a l’UJI l'actualitat de Leibniz a l'hora d'afrontar la situació ètica i política d'Europa La investigadora del CSIC reivindica el filòsof alemany en el XXI Congrés Valencià de Filosofia

22/03/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La investigadora de l'Institut de Filosofia del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) Concha Roldán ha reivindicat l'actualitat del filòsof alemany Leibniz, quan es compleixen 300 anys de la seua mort en 1716, de cara a afrontar la situació ètica i política en la qual es troba Europa. Roldán ha destacat la capacitat d'anticipació del que ha qualificat com a últim geni universal ja que, a més d'en el camp de la filosofia, Leibniz va destacar en moltes altres ciències sent lògic, matemàtic, jurista, bibliotecari i polític. Roldán ha oferit la conferència «Ètica i política en Leibniz: millorant el millor dels mons» en el marc el XXI Congrés Valencià de Filosofia que se celebra del 10 al 12 de març a la Universitat Jaume I amb la participació de destacats experts nacionals, investigadors i estudiants.

Roldán assenyala com Leibniz «veia ja fa més de 300 anys que Europa havia aconseguit avançar molt en desenvolupament científic i tecnològic però que necessitava avançar més en el desenvolupament moral i d'una ciència política». Per al pensador alemany, segons ha ressaltat la filòsofa, era fonamental la contribució del col·lectiu d'intel·lectuals per a aconseguir un progrés que fóra més enllà del quantificable i contribuïra al benestar de totes les persones. Així mateix, Leibniz reivindicava la necessitat d'aprendre i compartir avanços amb altres cultures com la xinesa, en la qual el filòsof alemany tenia gran interès.

«Ja llavors Leibniz entenia que tot projecte necessita per a la seua viabilitat del poder i cal posar mesures perquè aquest no es convertisca en un poder despòtic», ha assenyalat Roldán, qui ha recordat l'originalitat d'algunes de les propostes plantejades pel pensador alemany fa tres segles, com la creació d'un fons monetari en el qual els monarques realitzaren un dipòsit de caució que permetera complir les sentències dels tribunals en el cas que aquests fallaren en contra dels monarques.

Roldán ha fet a més recalcament en la importància del concepte de tolerància al llarg de l'obra de Leibniz, explicant que «enfront de la tolerància en sentit negatiu de ‘suportar’ situa la tolerància en sentit positiu de ‘comprendre’ que suposa el respecte als altres» i vincula a les llibertats de creença i d'expressió, entre unes altres. «Però la tolerància per a Leibniz també té els seus límits, cal respectar la llibertat de pensament però no abandonar-la a si mateixa», ha assenyalat Roldán.

Vídeo complet i en diferents formats

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions