La tesi Cossos que parlen. El llenguatge invisibilitzat de la Dansa en l’Ensenyament Obligatori defensada a la Universitat Jaume I qüestiona l’absència de la dansa com a eina comunicativa i com a llenguatge expressiu i artístic dintre de l’ensenyament obligatori, ja que és el cos la part de l’ésser humà amb la que els individus es mostren a la societat i que els avança front a la mirada dels i les altres, provocant la imatge que reflecteix. La primera tesi sobre Dansa i Educació que es defensa a la Universitat Jaume I ha estat realitzada per la doctoranda Elena Llopis Bueno, sota la direcció de la doctora Auxiliadora Sales Ciges, del Departament d’Educació i dintre del Programa de doctorat «Diversitat cultural i interdisciplinarietat educativa».

La investigació naix de les inquietuds de la doctoranda per apropar l’alumnat a la consciència i vivència del seu cos; de la preocupació pels estereotips que els mitjans de comunicació estan exercint sobre els cossos adolescents i de la gran contribució que des de la dansa es pot fer a l’ensenyament obligatori envers una educació que contemple el cos com llenguatge expressiu i comunicatiu. En la investigació també s’indaga sobre el concepte d’identitat i, a partir de la concepció que els i les joves tenen sobre la seua construcció, s’analitzen pràctiques educatives realitzades a l’institut al voltant del treball corporal i la dansa, per a poder extreure els elements identitaris que la dansa pot aportar, des de l’educació, als i les adolescents.

La tesi, que va ser defensada el passat 21 de desembre a la Facultat de Ciències Humanes i Socials, mostra també una comparativa amb altres currículums europeus i presenta experiències educatives on la dansa està contemplada com assignatura específica en l’ensenyament obligatori, com és el cas de Canadà, Mèxic i Argentina.