Videojocs actius col·laboratius, sempre pautats per un especialista, constitueixen un «gran aliat» per a promoure i mantenir l'interès per l'activitat física entre els xiquets i joves. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi publicat recentment en la revista Paediatr Child Health i desenvolupat per investigadors i metges de la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I, la Universitat CEU-Cardenal Herrera, l'Hospital General Universitari de València, la Universitat de València i el CIBER Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició-Institut de Salut Carlos III.

En l'estudi van participar un total de 62 xiquets de l'Escola d’Estiu de la Universitat Politècnica de València. Els investigadors van analitzar la resposta dels menuts , tant des del punt de vista psicològic com a fisiològic, a tres tipus d'exercici: caminar sobre una plataforma de marxa, participar en un videojoc actiu col·laboratiu de forma individual i jugar amb un altre company. En concret, el joc que va servir com a base per al projecte va ser el Kinec Adventures.

«El nostre objectiu era comprovar l'adherència dels xiquets a l'exercici físic i conèixer quines eren les seues sensacions: quan es fatigava més, quan volia seguir jugant i què influïa en això», apunta Jaime Guixeres, investigador del LabLeni de la Universitat Politècnica de València.

Durant les proves els investigadors van monitoritzar la freqüència cardíaca de cada xiquet amb l'ús de samarretes biomèdiques de l'empresa valenciana Nuubo; i en la part psicològica, van avaluar el seu nivell de satisfacció-gaudi davant l'activitat física, el arousal –o nivell d'activació- i la sensació d'esforç percebut mitjançant les escales Feeling Scale, Arousal Scale i Eston-Parfitt.

Els investigadors van comprovar que quan els xiquets juguen amb altres companys, sempre que el nivell entre ells siga similar, augmenta l'afecte i la sensació d'esforç és molt menor, «amb el que es fatiga menys i, en última instància, vol seguir fent exercici, jugant», apunta Juan Francisco Lisón, investigador de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat CEU-Cardenal Herrera.

«És cert que hi ha aspectes de l'exercici a l'aire lliure que els videojocs mai podran aconseguir, però no menys cert és que poden arribar a ser una eina de suport molt eficaç per a lluitar contra el sedentarisme i aconseguir que els xiquets facen exercici físic, pràcticament sense adonar-se'n», apunta Ausiàs Cebolla, investigador de la Universitat de València i membre del Labspitec de la Universitat Jaume I. «Constitueixen un complement a l'activitat física recomanada pels organismes internacionals», conclou Julio Álvarez, pediatra de la Unitat d'obesitat i risc cardiovascular de l'Hospital General Universitari de València.

Segons l'OMS, els xiquets i joves d'entre 5 i 17 anys han de completar com a mínim 60 minuts diaris en activitats físiques d'intensitat moderada a vigorosa. A més, l'activitat física diària hauria de ser, en la seua major part, aeròbica. I convé incorporar, com a mínim tres vegades per setmana, activitats vigoroses que reforcen, en particular, els músculs i ossos.

Referència:Lisón JF, Cebolla A, Guixeres J, Álvarez-Pitti J, Escobar P, Bruñó A, Lurbe E, Alcañiz M, Baños R. Competitive active video games: Physiological and psychological responses in children and adolescents. Paediatr Child Health. 2015 Oct;20(7):373-6