Els representants de les universitats reclamen un nou model de governança basat en més autonomia i finançament Els experts demanen reformar el marc que regeix el sistema de govern universitari perquè «no serveix per a satisfer les necessitats de la universitat del futur»

14/07/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Càtedra Increa increa-conclussions 331

    D'esquerra a dreta: Javier Uceda, Juan Julià, Vicent Climent i Pilar Álvarez. | FOTO: A. PRADAS

El curs d'estiu sobre el govern de les universitats que la Càtedra INCREA de la Universitat Jaume I ha celebrat a Benicàssim va finalitzar el passat 11 de juliol amb la lectura de les conclusions elaborades pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, Javier Uceda; l'exrector de la Universitat Politècnica de València, Juan Julià; la periodista Pilar Álvarez, del diari El País, i el rector de la universitat pública de Castelló, Vicent Climent.

El curs ha finalitzat amb un consens entre els participants (130 representants de 30 universitats i 10 organismes i institucions diferents), que coincideixen que el model de govern més reeixit que podria adaptar-se al sistema universitari espanyol seria el sistema dual, que comptaria amb un òrgan executiu de no més de 30 membres, i un òrgan més participatiu, orientat al debat de les polítiques i línies estratègiques, amb un major nombre de membres. Aquests dos òrgans, en els quals hi hauria majoria de representants de l'acadèmia, comptarien amb una àmplia representació externa (sobretot en l'òrgan executiu), sempre que s'assegurara el seu compromís i dedicació i amb un perfil professional adequat a les seues funcions. 

Quant a la governança de les universitats, els participants han indicat que les universitats són institucions complexes i que «no cal esperar solucions màgiques que permeten resoldre de forma senzilla la problemàtica del govern universitari per a tot tipus d'institucions». Assenyalen que existeix un ampli consens sobre la necessitat de reformar el marc actual que regeix el sistema de govern universitari, perquè estan convençuts que «no serveix per a satisfer les necessitats de la universitat del futur».

En la seua opinió, «qualsevol que siga el nou model de governança ha de basar-se en la importància de l'educació superior i en la confiança mútua entre les diferents administracions amb competències en l'àmbit universitari, la societat en general i les mateixes universitats». Segons ells, «aquest nou model ha de considerar l'àmplia correlació que existeix entre la qualitat dels sistemes universitaris i els recursos disponibles i haurà de reforçar l'autonomia universitària, el seu model de finançament, la transparència en la gestió i l'exigència en la rendició de comptes de les universitats», perquè els sistemes de govern basats en aquests principis s'han mostrat més eficients. 

Finalment, es proposa «un espai de reflexió obert i permanent, amb la participació de la comunitat universitària, els seus responsables, la representació de la societat civil i les administracions públiques per a debatre sobre les qüestions essencials de la universitat», de manera que es puga contribuir al desenvolupament d'una agenda de possibles canvis en el govern de les universitats.

Imatges

Altres notícies del curs:

María Helena Nazaré: «Si Europa desitja ser capdavantera en l'economia global del coneixement, cal una reforma integral de l'educació superior»

Michavila: «Tenir una major autonomia és imprescindible per a avançar en el bon govern de les universitats»

Representants del PP i el PSOE coincideixen en la necessitat que la reforma del sistema universitari es realitze amb consens

Els agents socials de la universitat pensen que el model de govern universitari ha de canviar per a comunicar-se millor amb la societat i comptar amb més professionals

López: «Fa falta una reforma de la governança de les universitats, no perquè va malament, sinó perquè la dinàmica social així ho demana»

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions