Ramón Flecha, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, va donar algunes de les claus perquè la universitat espanyola pública siga de qualitat en el Seminari sobre Educació i Ciutadania que es va celebrar el passat 30 d’abril a la Llotja del Cànem, organitzat per la Facultat de Ciències Humanes i Socials.

Flecha va iniciar la seua conferència apuntant que el pressupost europeu per a recerca científica ha pujat un 25%, és a dir, el conjunt d’Europa està pujant el pressupost, mentre que l’estat espanyol està retallant. No obstant, el catedràtic va posar de relleu la necessitat no sols de reclamar recursos, sinó també d’analitzar en què s'invertiran i si és necessari aplicar-hi canvis.

«Estem davant la major revolució del coneixement i més democràtica que ha existit al llarg de la història de la humanitat, ja que els descobriments científics han d’estar a l’abast de tota la població mundial de forma gratuïta i oberta», va afirmar. En aquest sentit, va explicar que aquest accés provoca canvis educatius molt importants perquè permet a la ciutadania saber si les actuacions estan avalades per la comunitat científica internacional. Segons el catedràtic, «la universitat pública tirarà endavant o no en la mesura que siga capaç d’incorporar-se ràpid a aquesta revolució i fins i tot liderar-la. Si es queda al marge, serà substituïda per altres organismes que siguen més àgils. Per tant, la defensa de la universitat pública passa per aquesta transformació».

Flecha va assenyalar que un dels canvis que s’aplicarà a les universitats serà la quantificació de l’impacte social aconseguit per a atorgar un percentatge del finançament en funció d’aquest. El catedràtic també va posar especial èmfasi en la necessitat d’estar al dia dels últims avanços científics per a poder innovar i millorar la qualitat de les universitats. Sobre aquest punt, va assenyalar que «en les universitats de prestigi tot l’alumnat sap accedir a les revistes científiques i tots els seus treballs es realitzen basant-se en allò que ja es coneix». En aquesta línia, també va posar com a exemple les defenses de tesi. A Espanya es realitzen amb una jerarquia, mentre que en les universitats de prestigi es debaten com a iguals, la qual cosa eleva el coneixement perquè requereix una gran preparació del tema per part dels avaluadors. «Amb jerarquia no hi ha coneixement, sinó submissió», va afirmar.

Així mateix, Flecha va analitzar altres punts que cal millorar en la universitat espanyola, com ara l’aplicació de pràctiques i actuacions relacionades amb el racisme i el sexisme, l’eliminació de les desigualtats laborals entre persones que realitzen la mateixa càrrega de treball o l’obtenció dels llocs de treball per mèrits i no per contactes.

D’altra banda, el catedràtic va fer una crítica al Pla de Bolonya afirmant que «hem fet el "Bolonya espanyol" amb graus de quatre anys que en altres països són de tres, perquè fem els plans d’estudis com una negociació entre departaments i crèdits. Una universitat pública hauria de ser una universitat que planifica els estudis en funció del que la societat necessita».

Per a finalitzar, Flecha també va criticar el model educatiu de les universitats espanyoles assenyalant que «el que s’anomena "qualitat docent" a les universitats espanyoles és en realitat una destrossa de la qualitat docent. El que es fa a Espanya és una ocurrència i tan sols es fa ací».

Altres notícies de la FCHS:

Professionals de la traducció afirmen que les oportunitats laborals són creixents però és necessari dignificar la professió