Investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Politècnica de València, l’Imperial College de Londres i la Universitat Estatal Paulista de Sao Paulo (Brasil) han obtingut, a escala de laboratori, un nou tipus de ciment a partir de residus ceràmics. Es tracta d’un material més sostenible que els utilitzats actualment, que obri a més una nova via de negoci per a la indústria ceràmica. Els primers resultats d’aquest treball van ser publicats l’any passat en la revista Construction and Building Materials.

Fins al moment, els investigadors han treballat amb residus de rajoles, de ceràmica sanitària (lavabos i inodors) i de gres porcellànic com a base, i han obtingut un producte final amb una resistència fins i tot superior als conglomerants utilitzats avui en dia. «Es tracta d’un material totalment nou. La seua principal característica és que no conté ciment pòrtland, la qual cosa el converteix en un material més sostenible que els empleats actualment. Està compost únicament pel residu ceràmic, una substància química activadora i aigua», explica M. Victoria Borrachero, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (ICITECH) de la Universitat Politècnica de València.

Rajoles triturades

Els primers estudis es van dur a terme utilitzant residus de rajola d’argila roja i, com a substància activadora, hidròxid sòdic o mescles hidròxid sòdic-silicat sòdic. «El procés per a obtenir el ciment en aquest cas és molt senzill: primer triturem la rajola, es mol i es mescla amb la dissolució activadora; immediatament es pasta juntament amb l’àrid i el ciment ja està preparat per a ser col·locat en motlles i sotmès a un procés d’enduriment especial a alta temperatura», apunta M. Victoria Borrachero.

Els investigadors se centren ara en l’estudi de les prestacions dels productes obtinguts amb els residus de ceràmica sanitària i gres porcellànic. A més, estan analitzant noves substàncies activadores que permeten obtenir un producte final encara més sostenible. «Hem fet ja proves amb cendra de corfa d’arròs i els resultats són molt positius. La seua utilització permetria obtenir un producte final encara més sostenible i més barat, perquè estaria compost quasi en la seua totalitat per residus reutilitzats», destaca M. Victoria Borrachero.

Referència: L. Reig, M. M. Tashima, M. V. Borrachero, J. Monzó, C. R. Cheeseman, J. Payá. “Properties and microstructure of alkali-activated red clay brick waste”. Construction and Building Materials. Volume 43. June 2013.