El consum de cocaïna produeix canvis estructurals al cervell que redueixen el volum de determinades regions, i també funcionals que afecten els processos cognitius i motivacionals; uns canvis que afavoreixen l'addicció. Aprofundir en el coneixement de com es produeixen aquests canvis i els efectes que tenen al cervell és l'objectiu del projecte dirigit per l'investigador Alfonso Barrós Loscertales dins del grup de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I en el marc de finançament del Pla Nacional sobre Drogues.
A través de l'estudi d'una àmplia mostra de cocaïnòmans abstinents, la investigació ha posat de manifest que el consum d'aquesta droga està relacionat amb una reducció del volum de l'àrea coneguda com «estriat», directament implicada amb el consum i l'addicció. Però més enllà de l'estructura, l'investigador Alfonso Barrós Loscertales explica que les investigacions realitzades mostren també canvis importants en el mode de funcionar del cervell. Mitjançant ressonància magnètica funcional, s'ha estudiat el cervell mentre realitza dos processos que es veuen afectats pel consum: el control cognitiu i el motivacional. «L'addicció es manifesta fonamentalment per la recerca compulsiva de la droga i l'origen ve de dues parts. Per una banda, de l'efecte que té la droga sobre el sistema motivacional i, per l'altra, dels problemes que té l'addicte per a controlar-se a pesar que ja veja que té conseqüències negatives».
Les investigacions han posat de manifest que, en determinades circumstàncies, l'activitat cognitiva és menor en les persones cocaïnòmanes en relació amb altres que no ho són. Per a l'estudi s'ha analitzat el funcionament del cervell mentre resolia proves relacionades amb l'efecte Stroop, en què havien de llegir un color escrit i superar la interferència cognitiva que suposava que es presentara en un color diferent. «En aquest cas, vam veure com els pacients amb addicció mostraven una resposta més lenta i una menor activació cerebral, la qual cosa implica un funcionament deficient», explica Barrós.
Quant al processament dels estímuls motivacionals, l'estudi desenvolupat pels investigadors de l’UJI va analitzar la resposta del cervell davant la possibilitat de guanyar diners. En aquest cas, la resposta cerebral davant la possibilitat de guanyar diners era més reduïda que en les persones que eren cocaïnòmanes, i variava en funció del temps que la persona havia estat en tractament o abstinent. La reducció en la capacitat de controlar la conducta unida a la pèrdua de motivació davant d'altres estímuls que no siguen les drogues afavoreix l'addicció i fan més difícils els processos de desintoxicació.
Barrós explica que aquests resultats cobren sentit quan se sumen a altres que s'estan realitzant en aquest mateix camp, a pesar que les variacions en les mostres poden donar resultats contradictoris entre estudis. Així mateix, un aspecte que cal tenir en compte és en quina mesura els canvis al cervell són produïts pel consum de drogues, davant de la possibilitat que una determinada estructura i funcionament cerebral incremente la predisposició a prendre aquest tipus de substàncies.
«En tot cas, una major comprensió del mode en què funciona el cervell dels cocaïnòmans pot afavorir tractaments més adequats», ressalta l'investigador. En els últims anys, aquest grup d'investigadors de l’UJI analitzarà les interaccions entre processos cognitius i motivacionals en consumidors de cocaïna, «relacionant el control cognitiu amb la possibilitat d'aconseguir una recompensa, és a dir, determinant quan s'és capaç de controlar-se fins i tot podent guanyar alguna cosa». Per al desenvolupament de les investigacions el grup compta amb la col·laboració de les unitats de conductes addictives de Sant Agustí, de la Vall d'Uixó i de l'Hospital de Sagunt.
Altres notícies d'investigació: