Experts juristes van analitzar el passat 12 de novembre els principals reptes per a la privadesa en la I Jornada Internacional sobre la Proposta de Reglament Europeu de Protecció de Dades. Els ponents van coincidir a afirmar que la protecció de dades necessita transparència i una major rendició de comptes per part d'aquells que tracten amb les dades de caràcter personal.

Gloria González Fuster, de la Universitat Lliure de Brussel·les, va obrir la jornada fent un repàs del procés d'aparició i consolidació del dret fonamental de protecció de dades. Segons va explicar, aquest nou dret presenta una gran ambigüitat, ja que es relaciona amb el dret a la intimitat i la vida privada a través de la referència a una directiva. «Amb la nova proposta de reglament es pretén derogar aquesta directiva, però la jurisprudència és molt incoherent i segueix havent-hi dubtes sobre quin és el contingut essencial d'aquest dret o quines són les limitacions acceptables», va apuntar.

Per la seua banda, Mónica Arenas, de la Universitat d'Alcalá, va enumerar algunes de les problemàtiques que presenta aquest dret, com són la falta de claredat dels conceptes o el feble paper de les autoritats de control. En aquest sentit, va instar a reforçar aquest dret amb mesures de suport que permeten exercir els drets ARCO (accés, rectificació, cancel·lació i oposició), el dret a l'oblit i el dret a la portabilitat de les dades. Per a això, va advocar per conceptes més clars i una major transparència en les polítiques de privadesa, una rendició de comptes per part de qui tracta les dades i un paper més efectiu per part de les autoritats de control.

En aquesta mateixa línia, Ricard Martínez, de la Universitat de València, va afirmar que «fa falta un compromís per part de les empreses i del regulador. Si no establim les condicions perquè l'estat i les corporacions garantisquen un tractament lleial i legítim de les dades, si no controlem la informació i hi posem unes barreres mínimes, la llibertat en Internet estarà en risc».

Quant al dret a l'oblit, Artemi Rallo, de la Universitat Jaume I, va plantejar les diferents complicacions que poden sorgir arran de la digitalització de continguts per part de mitjans de comunicació digitals o la problemàtica amb els motors de cerca.

Finalment, Cecilia Álvarez, d'Uría & Menéndez, va explicar que hi ha altres legislacions que incideixen en el mateix bé jurídic; és per això que les polítiques de privadesa són tan extenses. «Els reguladors haurien de tenir sempre present que es produeix un poder de la desinformació per intentar protegir el mateix en diferents àmbits que no estan harmonitzats. Seria millor no explicar al consumidor les coses que són òbvies, sinó aquelles coses que poden resultar inesperades, perquè puga realment decidir. No obstant això, també ha d'haver-hi una responsabilitat a l’hora de consumir, no simplement donar-li a “acceptar” sense llegir les condicions», va assenyalar.

Altres notícies de la FCJE:

Els projectes del Màster en Gestió Financera i Comptabilitat Avançada analitzen diferents exemples de rendibilitat empresarial