Sánchez Pérez exposa el paper essencial dels pèptids en l'adquisició de la memòria espacial i la modulació de la por

28/10/2013 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Biomedicina seminari-biomedicina Biomedicina_SIB_20131014_DC027_mw

    La conferència estava emmarcada en els Seminaris de Recerca en Biomedicina SIB-UJI que organitza el Departament de Medicina. | FOTO: DIEGO CLIMENT

Ana María Sánchez Pérez, professora del Departament de Medicina de la Universitat Jaume I, va abordar en el segon Seminari de Recerca en Biomedicina SIB-UJI, celebrat el passat 14 d'octubre, els efectes dels pèptids de la superfamília de la insulina en el cervell.

Segons va explicar Sánchez Pérez, els pèptids com la insulina afecten la modulació de funcions cognitives i emocionals cerebrals. «En un model de ratolí en què s'ha modificat genèticament la via d'actuació de la insulina, descobrim que la integritat d'aquesta via era fonamental per a l'adquisició de la memòria espacial, dependent de l'hipocamp», va assenyalar. Sobre aquest tema, va destacar la importància d'aquests resultats, ja que l'hipocamp és una regió del cervell necessària per a l'adquisició de noves memòries que no només està molt danyat en malalties com l'Alzheimer, sinó que també presenta una deterioració durant l'envelliment.

D'altra banda, va abordar els resultats obtinguts de les recerques amb la relaxina 3, un altre pèptid de la superfamília de les insulines que ha emergit recentment com un important modulador d'aspectes neuroendocrins i emocionals. Concretament, va explicar el paper que té aquest pèptid en la regulació dels circuits de memòria-por. «La por és important, permet que animals i éssers humans reconeguen fonts de perill i adopten una resposta de comportament apropiat. No obstant això, cal modular-la; la por ha de desaparèixer quan el perill ha passat, d'una altra forma es converteix en quelcom negatiu, que impedeix el desenvolupament normal de l'activitat», va apuntar.

En aquesta línia, les recerques han demostrat que la relaxina 3, sintetitzada en zones molt concretes del cervell, té un paper essencial en la modulació de la por condicionada. «Amb un model animal hem demostrat que la integritat del circuit de relaxina 3 és necessària per a extingir pors adquirides. Aquestes dades són molt rellevants per a entendre i tractar alteracions en humans, l'exemple més il·lustratiu dels quals és la síndrome de l'estrès postraumàtic i aspectes de l'espectre esquizofrènic», va explicar la investigadora. En aquest sentit, Sánchez Pérez va presentar les primeres dades sobre algunes estratègies encaminades a realitzar teràpies gèniques que incidisquen en els mecanismes moleculars que regulen aquests processos cognitius i emocionals.

Altres notícies de la FCS:

La Universitat Jaume I i l'Hospital Provincial intercanviaran fons documentals per a afavorir la recerca i formació

Pacients crònics denuncien les greus conseqüències de les retallades per a les persones afectades per aquest tipus de malalties

Èxit de participació en les jornades esportives de la Facultat de Ciències de la Salut

Investigadors aborden noves tècniques d'anàlisi per a assajos cel·lulars a l’UJI

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions