Belén Ruiz denuncia l’ús del cos femení com a metàfora de l’aliment en l’art i els mitjans de comunicació El cicle de conferències de la Llotja del Cànem va abordar la perspectiva de gènere en el menjar

28/10/2013 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • «Menjar... una visió de gènere» llotja-genero Ciclo_conferencias_mw

    Pepe Beas i Belen Ruíz en la primera sessió del cicle «Menjar, escriure, amar... una visió de gènere». | FOTO: ÀLEX PÉREZ

Belén Ruiz, professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Màlaga, i Pepe Beas, videoartista i fotògraf, van ser els encarregats d’obrir el cicle de conferències «Menjar, escriure, amar... una visió de gènere» celebrat a la Seu de la Ciutat.

En aquesta primera sessió, es va abordar la perspectiva de gènere en el menjar a través de diversos exemples de mercantilització del cos de la dona, des de la pintura o la fotografia fins a la publicitat. En aquest sentit, Ruiz va explicar que el terme menjar té un sentit molt ampli en el qual també es pot parlar de consum visual, un fet que està intencionadament relacionat amb la possessió. «En l’acte de deglució i nutrició l’aliment es trastoca, es dissol, el consum el destrueix i, per tant, és un episodi de domini com no hi ha un altre igual», va assenyalar.

Per tal d’il·lustrar aquesta idea de mercantilització, Ruiz va mostrar exemples de pintures com ara el quadre El bar del Folies Bergère de Manet i la versió d’aquesta obra de l’artista Yasumasa Morimura. «Cossos de dones o parts metonímiques d'aquests exposats per a ser consumits i degustats poblen les representacions vuitcentistes fonamentalment», va apuntar la professora.

D’altra banda, també va abordar l’ús del cos femení, moltes vegades de forma explícita, com a aliment en la publicitat. Així, va mostrar anuncis de conegudes marques de cervesa o salses que utilitzen els cossos femenins com a matèries carnals i ens objectualitzats. Així mateix, va al·ludir la interiorització d’aquesta idea en el mateix llenguatge amb metàfores com ara «està per a menjar-se-la» o «està com un formatge».

Per a finalitzar, Beas va mostrar una videoinstal·lació que va realitzar fa 23 anys en la qual se suscitaven algunes d’aquestes qüestions.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions