UJI

Més intervenció ciutadana per a detenir la regressió democràtica

Representants polítics aposten per una major intervenció ciutadana per a detenir la regressió del sistema democràtic i la pèrdua de drets socials
Última modificació: 11/10/2013 | Font: SCP
  • Regressió democràtica
    D'esquerra a dreta: Iñaki Vallejo, Romain Muzzati, Marina Albiol, Domingo García Marzá, Enric Nomdedéu i Francesc Colomer. | FOTO: DIEGO CLIMENT

El Club de Debat de la Universitat Jaume I va reprendre la seua activitat a la Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat, amb la taula redona «Regressió democràtica: la responsabilitat dels partits», moderada pel catedràtic de Filosofia Moral de l’UJI Domingo García Marzá, que va comptar amb la participació de Francesc Colomer, secretari general del PSPV-PSOE de Castelló i portaveu del grup socialista en la Diputació; Enric Nomdedéu, portaveu de Bloc-Compromís en l'Ajuntament de Castelló i en la Diputació Provincial; Marina Albiol, membre de la Comissió Executiva d'Esquerra Unida i del Consell Polític Federal d'IU i diputada en les Corts Valencianes; Romain Muzzati, coordinador Territorial de UPyD a la Comunitat Valenciana, i Iñaki Vallejo, representant del Partit X. El Partit Popular va declinar la seua participació en aquest acte. 

Domingo García Marzá va introduir el debat destacant la necessitat de parlar de regressió en dos sentits bàsics. En primer lloc, regressió en el funcionament democràtic, «perquè anem a pitjor i hi ha una gran desafecció i desconfiança cap als partits polítics que posa en perill el sentit de la democràcia». I, en segon lloc, regressió quant a la pèrdua de drets, «perquè estem retrocedint molt ràpidament en drets socials bàsics com són educació, sanitat, cultura, pensions, condicions de treball i fins i tot en drets civils i drets polítics perquè cada vegada és més difícil reunir-se i manifestar-se». 

Iñaki Vallejo, representant del Partit X, va iniciar les intervencions explicant la filosofia d'aquest nou partit, que ha nascut amb l'objectiu de ser un instrument de la xarxa ciutadana per a aconseguir una modificació estructural de l'actual sistema de partits amb uns criteris molt més democràtics i participatius, «perquè cal deixar enrere les estructures piramidals per a fer més operativa la democràcia». Vallejo va apostar per una major intervenció ciutadana en la política i va recalcar que el seu partit defensa solucions que ja s'han posat en marxa en altres països, com ara una major transparència en la gestió de les administracions, els wikigoverns o wikilegislacions, el dret a un vot real i permanent o el referèndum obligatori i vinculant. Finalment, va concloure la seua intervenció afirmant que el seu partit vol ser «un catalitzador de solucions més que una ideologia».

El coordinador de UPyD a la Comunitat Valenciana, Romain Muzzati, va començar el seu discurs afirmant que els partits polítics han anat degenerant i perdent el paper que tenien en la societat i va explicar que l'objectiu primordial de la seua formació és aconseguir que els ciutadans recuperen el protagonisme en la vida pública, accedisquen al poder i siguen gestors del seu futur. «La crisi política i econòmica ha provocat que els ciutadans perden la confiança en els partits, i perquè tornen a confiar en nosaltres des de UPyD proposem sis mesures: l'aprovació de lleis que lluiten de forma real contra la corrupció, una reforma de la Constitució que delimite clarament les competències de l'Estat i de les comunitats autònomes, potenciar i garantir la independència de mecanismes de control independents i sancionadors, elaborar una llei electoral més justa i proporcional, aconseguir una justícia veritablement independent i aprovar una llei de transparència real».

Per la seua banda, Marina Albiol, diputada d'Esquerra Unida en les Corts Valencianes, va començar la seua intervenció afirmant que «estem davant una defunció de la democràcia perquè els parlaments ja no prenen decisions, els governs són simples executors de la política que marca el FMI, el Banc Central, la troica o els poders econòmics». Per a la diputada, aquesta absència de democràcia es reflecteix en el fet que les polítiques no es fan pensant en la majoria i va posar com a exemple el rebuig a la dació en pagament, les ajudes als bancs o la privatització de la sanitat. Davant aquesta situació, Albiol va proposar mesures com ara una modificació de la llei electoral que garantisca el vot universal i siga més proporcional, va reclamar la necessitat d'aconseguir més participació política a través de referèndums vinculants, va defensar que cal canviar la legislació perquè els càrrecs públics imputats siguen apartats de les institucions i va apostar per una modificació de la Constitució i l'Estatut d'Autonomia que garantisca de debò els drets socials fonamentals. 

Enric Nomdedéu, portaveu de Bloc-Compromís, va començar la seua intervenció afirmant que «la gent no està allunyada de la política en general, sinó d'una forma de fer política i d'unes persones determinades que fan política», i va confirmar aquesta afirmació explicant l'experiència del Bloc la militància del qual ha crescut un 21% en els últims dos anys. Nomdedéu, que va centrar la seua participació en les mesures que ha pres la seua formació per a democratitzar el seu funcionament, va explicar algunes d'aquestes iniciatives: l'engegada d'un sistema de trobades amb representants de la societat per a elaborar el programa electoral, la realització de reunions obertes amb els militants per a preparar els plens municipals, l'aposta per la transparència,i la celebració d'un sistema de primàries totalment obert en el qual no farà falta ser militant ni per a triar ni per a ser triat. 

Finalment, Francesc Colomer, va constatar la deriva democràtica que està patint el país i la desafecció de la gent cap a la política «perquè ja no creuen en les institucions ni en el sistema i, el que és més greu, no creuen en el futur». Colomer va lamentar que l'actual crisi política, econòmica i social ha provocat que es trenque la cadena del progrés, que feia que cada generació visquera millor que l'anterior, i «davant açò hem de reaccionar ja per a recuperar els drets perduts». En aquest sentit va recordar que l'arquitecte d'aqueixos drets ha sigut l'esquerra social, encapçalada pel PSOE, «perquè sempre que hem governat s'ha avançat en temes com l'educació, la sanitat, la dependència i els drets civils, encara que també hem comès errors». Per a finalitzar, el representant del PSPV-PSOE va concloure destacant la necessitat de reinventar la política per a recuperar el seu prestigi, «perquè no hi ha substitut per a la política i és l'únic que tenim per a canviar les coses».

 

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions