Representants de més de 30 universitats d’àmbit nacional i internacional van presentar comunicacions en la XIX edició del Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Periodística (SEP), que se celebrà a la Universitat Jaume I els dies 7 i 8 de juny de 2013. La convocatòria va coincidir amb la finalització de la primera promoció del Grau en Periodisme a l’UJI, tal com va destacar el director de la titulació i president del comitè organitzador, Andreu Casero, en la inauguració del congrés. Una fita que, segons el vicerector Miguel Ángel Moliner, suposa una mostra de la consolidació de la titulació a la universitat de Castelló.

L’acte d’obertura de les jornades, emmarcades amb el títol Periodisme i democràcia en l’entorn digital, va comptar també amb la presidenta de la SEP, Concha Edo, i el director del Departament de Ciències de la Comunicació, Javier Marzal. Marzal va titllar d’«absolutament transcendental» la temàtica del congrés, atès que a dia d’avui la «salut del país» depèn de l’aportació que en puga fer el periodisme al sistema democràtic. Sobre aquesta vinculació i les conseqüències de la irrupció d’Internet en la configuració de la democràcia va parlar el catedràtic emèrit de Periodisme de la Universitat CEU San Pablo de Madrid, Luis Núñez Ladeveze.

Segons Núñez Ladeveze, «pot haver-hi periodisme sense democràcia, però no democràcia sense periodisme», atès que «l’essència de la democraticitat» s’assenta en el coneixement dels assumptes públics, que capacita la ciutadania per poder decidir sobre aquests. Segons el catedràtic, la transcendència d’Internet en aquest context resideix en el fet que és el mitjà a l’entorn del qual s’articula la relació entre democràcia (un règim de lliure opinió) i periodisme (exercici professional que aporta l’instrument bàsic per a la construcció d’aquesta: la informació).

Això no obstant, Núñez Ladeveze va afegir que els periodistes no han deixat d’estar condicionats per la resta d’elements constituents d’una democràcia. Entre aquests elements va destacar el control polític, del qual va dir que «és el més perillós perquè d’aquest depèn el lliure exercici de la professió». Així doncs, per al professor «el periodisme no ha mort», sinó que d’ara endavant ha de treballar per «reforçar la dignitat de la professió». Cal «destriar el gra de la palla», va dir, a l’hora de posar a l’abast de la ciutadania unes dades noticiables, ja que les noves tecnologies potencien l’accés ciutadà a qualsevol tipus d’informació.

D’altra banda, i a pesar d’afirmar que Internet reforça la relació del representant i el representat, Núñez es va mostrar reticent envers el que considera «reflexions ingènues» sobre les possibilitats que obri la xarxa a la recuperació de la democràcia directa, un tipus de participació que, segons el catedràtic, «no és aplicable a grans sistemes». Segons va opinar, el procés deliberatiu, de diàleg, que necessita qualsevol referèndum resultaria «un guirigall». La participació en línia només la va considerar possible en els processos propositius i consultius.

Andreu Casero s'incorpora a la junta directiva de la SEP

Més notícies de la FCHS: Presentació a Roma de «Los Habsburgo. Arte y propaganda(...)»