La cultura
romana es va estendre des de la capital de
Itàlia (Roma) a gran part d'Europa
i el nord d'Àfrica.
En la península ibèrica (ara Espanya i
Portugal) es van construir aqüeductes per a portar
l'aigua a les ciutats o camins
viatjar i comerciar
amb altres llocs del seu imperi.
La vila estudiada pels científics
de la Universitat Jaume I de Castelló
en col·laboració del Museu Arqueològic de Borriana
estava vinculada al municipi de Saguntum (la
actual ciutat de Sagunt a la província
de València).
En les excavacions fetes en
el jaciment de Sant Gregori han descobert
zones de producció de vi com a magatzems
i terrenys on es cultivava. La zona de magatzem té una
orientació aquest-oest, per a protegir-se de la humitat
del nord i l'excessiva calor del
sud.
I els terrenys en els quals es
cultivava, anomenats trinxeres, tenen metre d'amplària.
Aquesta última troballa és molt interessant, perquè
només es coneixien trinxeres en el litoral gallec,
Badajoz, Cadis o Huelva.
Sant Gregori és una vila romana
marítima perquè està situada a 75 metres
de la mar.
Els científics creuen que les restes trobades són de
300 anys abans del naixement de Crist.
La seua extensió és d'uns 15 mil metres quadres
(com dos camps de futbol)
i és una de
les viles més grans trobades en la
província romana de Tarraco (Tarragona era la seua
capital).
El vi saguntí era un producte
popular a Roma.
Ho sabem per documents del senador Frontó
i el poeta Juvenal, escrits quasi 200
anys després del naixement de Crist.