L'inici de l'agricultura intensiva de cítrics a Borriana va augmentar la possibilitat de millores laborals per als jornalers a començaments del segle XX L’estudi realitzat pel professor visitant al Departament d’Economia de la Universitat Jaume I de Castelló Pau Insa-Sánchez s’ha publicat en la revista «Historia Agraria» i ofereix noves perspectives sobre el desenvolupament econòmic contemporani de la Comunitat Valenciana.

30/09/2026 | SCP
Compartir

Compartir

Linkedin
BlueSky
Facebook
Mastodon
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L’estudi realitzat pel professor visitant al Departament d’Economia de la Universitat Jaume I de Castelló Pau Insa-Sánchez s’ha publicat en la revista «Historia Agraria» i ofereix noves perspectives sobre el desenvolupament econòmic contemporani de la Comunitat Valenciana.

Vídeo curt

L'estudi dut a terme pel professor visitant del Departament d'Economia de la Universitat Jaume I de Castelló Pau Insa-Sánchez, publicat en la revista Historia Agraria, ha confirmat que la implantació de l'agricultura intensiva de cítrics a la ciutat de Borriana des de finals del segle XIX va afavorir una mobilitat ocupacional ascendent entre els treballadors agraris i, gràcies a ella, millors condicions de vida per a aquestes persones i les seues famílies.

Una de les aportacions originals de la recerca se centra en com l'investigador ha obtingut les dades que li permeten constatar aquests fets. Per això, ha analitzat els censos electorals, d'acompliment obligatori des de la introducció del sufragi universal el 1890 (que incloïen els homes majors de 25 anys que hagueren residit al municipi almenys durant dos anys) de 1895 a 1915 i ha comparat les dades corresponents a ocupació, domicili i alfabetització.

Les dades han mostrat que durant aquest període de temps va augmentar la probabilitat de canviar la dedicació agrària per altres professions no vinculades al camp i que, en termes relatius, també va augmentar la possibilitat d’adquirir terres durant l’expansió del cultiu i l’exportació de cítrics per part dels jornalers sense terra, el que revela l’existència d’un procés facilitador d’accés a la propietat en els estrats més baixos del sistema productiu.

L’investigador va triar la ciutat de Borriana perquè en ella confluïen diverses característiques que la feien interessant per a aquest estudi, vinculades a un gir cap a un cultiu intensiu (en 1887, el 67% de la superfície de regadiu ja estava dedicada a la taronja, amb prop de tres mil hectàrees; el percentatge era similar al de Vila-real, però en aquesta ciutat el nombre d’hectàrees era la meitat), la diversificació productiva i una marcada orientació comercial, el que la fa particularment interessant per a estudiar la mobilitat ocupacional.

Les dades econòmiques d’èpoques posteriors revelades en altres investigacions constaten algunes de les conclusions d’aquest estudi, com que la província de Castelló va registrar una taxa de creixement real considerablement major a la mitjana nacional i a la mitjana de la resta de regions espanyoles entre 1914 i 1925, així com un nivell més elevat en els salaris reals de tot el país en 1925. A més a més, durant el període de més expansió, les taronges exportades des de Borriana (encara que no totes foren del seu terme municipal) representaven prop d’un terç de la producció total d’aquesta fruita en la regió.

Els resultats de l’article constitueixen una contribució a la història econòmica del País Valencià, en la mesura que aporten una nova perspectiva sobre els estàndards de vida durant un dels episodis més significatius del seu desenvolupament econòmic contemporani per l'impacte que va tenir sobre la seua situació econòmica: els anys d’apogeu de l’exportació tarongera.

L’anàlisi permet, en el marc dels estudis globals sobre les conseqüències de la Primera Globalització sobre els països perifèrics exportadors de matèries primeres agrícoles, aprofundir en les conseqüències distributives del boom citrícola en els països mediterranis, incorporant noves dimensions a l’estudi dels seus efectes socials i econòmics. En el cas de la comarca de la Plana, aquesta aportació resulta especialment pertinent, atès que segons les principals estimacions va ser el territori que va protagonitzar l’expansió de les exportacions de taronges als mercats estrangers amb més intensitat.

L'article s'emmarca en les línies d'investigació del grup CAMINA - Cadenes globals de valor, migracions, innovació i adaptació al canvi climàtic relacionades amb l'estudi dels processos de globalització, la transformació de les cadenes globals de valor i, en general, dels sistemes productius, així com els seus efectes sobre el mercat de treball en perspectiva històrica. Posa de manifest la importància de la perspectiva històrica en l'anàlisi dels processos globalitzadors en la mesura que permet identificar les continuïtats, dinàmiques i ruptures que ajuden a comprendre millor els canvis actuals en termes d'integració, canvis productius i els seus efectes socials. Aquestes contribucions posen en valor la capacitat del grup CAMINA per a aportar eines interpretatives d'anàlisi de les característiques del desenvolupament dels processos globalitzadors i els seus efectes, com són les perspectives històriques comparades.

Borriana, París i Londres

Dins d’aquest context, la ciutat de Borriana es presenta com un cas d'estudi ideal, atès que es consolidà com el principal centre de producció i, sobretot, de l’organització comercial de les exportacions, gràcies a l’activitat dels agents exportadors i a l’embarcament de la fruita, primer des de la seua costa i, posteriorment, des del seu port. Aquest dinamisme va provocar profundes transformacions socioeconòmiques i va afavorir un contacte intens i continuat amb l’exterior, que va contribuir decisivament a configurar la personalitat de la ciutat i a modelar-ne un cosmopolitisme que ha fonamentat el seu ulterior desenvolupament social, econòmic i cultural.

A més, es tracta probablement d’una de les primeres experiències de comerç internacional intens i continuat a les comarques valencianes; un procés que va marcar profundament la trajectòria posterior de desenvolupament regional, amb les seues fortaleses i febleses, tant des del punt de vista intern com en relació amb la resta de regions de l'Estat espanyol.

Els seus efectes no es limitaren a la modernització i especialització del sector agrari, sinó que contribuïren també a generar les condicions necessàries per a la transició cap a altres activitats industrials que adquiririen una importància creixent en dècades posteriors, en un context en què l’accés al finançament, la capacitat exportadora i la inserció en els mercats internacionals esdevingueren elements fonamentals. En aquest sentit, l’article ofereix una contribució que permet comprendre millor els orígens històrics de l’actual configuració econòmica del territori i identificar alguns dels factors que han condicionat la seua evolució.

Article

Occupational Mobility in the Valencian Model of Intensive Agriculture: a case study of Borriana, 1895-1915. Pau Insa-Sánchez. Historia Agraria, 97 · Diciembre 2025 · pp. 101-132 · doi 10.26882/histagrar.097e02i

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions