Un equip de recerca que inclou personal del Departament de Biologia Celul·lar i Biologia Funcional de la Universitat de València (UV), la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i la Queen Mary University of London (QMUL), ha mostrat que la mutació del gen Mecp2 altera el funcionament de l’eix hipotàlem-hipofisiari-gonadal, responsable del control dels nivells d’hormones sexuals, i retarda el desenvolupament puberal en ratolins model de la síndrome de Rett.
La síndrome de Rett és una malaltia rara del neurodesenvolupament, quasi sempre letal en el sexe masculí, que es manifesta quasi exclusivament en xiquetes i dones. Aquesta síndrome provoca símptomes molt greus com ara epilèpsia, discapacitat intel·lectual i motora o dificultats respiratòries. A més d’aquests símptomes, la malaltia afecta el sistema neuroendocrí, però aquest aspecte ha rebut menys atenció.
Ara, un equip internacional dirigit per Carmen Agustín Pavón, professora de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, ha descobert que en ratolins mutants per al gen Mecp2, causa principal de la síndrome de Rett, hi ha un excés de neurones GnRH localitzades a l’hipotàlem, unes cèl·lules clau per a l’inici de la pubertat i la regulació de les hormones esteroides sexuals. No obstant això, el desenvolupament puberal dels ratolins mutants es troba retardat respecte als seus congèneres de la mateixa edat, associat a un baix pes, i els nivells d’hormones sexuals en ratolins mutants són més baixos que en individus sans, suggerint un mal funcionament del denominat eix hipotàlem-hipofisiari-gonadal.
«Sabíem que en algunes pacients amb síndrome de Rett la pubertat segueix un curs atípic, que pot cursar amb un inici precoç però una primera menstruació retardada», comenta Ana Martín-Sánchez, de la Universitat Jaume I de Castelló i primera signant de l’estudi. «El fet que el sistema de control de les hormones sexuals es trobe alterat no només impacta sobre la pubertat i els cicles menstruals, sinó que aquestes hormones són imprescindibles per a l’organització i el manteniment dels circuits neurals que controlen el comportament social, també afectats en aquests ratolins, la salut cognitiva i la del sistema musculoesquelètic, entre altres funcions», continua la investigadora de l’UJI.
«Conèixer detalladament els mecanismes pels quals la falta de MeCP2 dona lloc a alteracions neuroendocrines ens podria obrir la porta a assajar teràpies de substitució hormonal, que ja s’utilitzen de rutina per a altres condicions, per a pacients amb Rett, la qual cosa podria redundar en una millora de la seua qualitat de vida», conclou Carmen Agustín Pavón.
A més de l’equip de la UV i l’UJI, el treball s’ha realitzat en col·laboració amb Sasha R. Howard, endocrinòloga pediàtrica de l’Hospital Barts Health NHS Trust i la QMUL. La recerca ha sigut finançada per una subvenció per a grups d’investigació consolidats de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana (CIAICO/2023/027) i pel Fons per a la Investigació per a la Síndrome de Rett (FinRett) impulsat per les Associacions Espanyola i Catalana de síndrome de Rett.
Article: Martín-Sánchez, A.; Jiménez-Díaz, D.; Esteve-Pérez, R.; Vasile-Tudorache, A.; Read, J. E.; Howard, S. R.; Agustín-Pavón, C. “Pubertal development and hypothalamic-pituitary-gonadal axis are altered in male mice lacking Mecp2”. J Neuroendocrinol. 2026 Jul;38(7):e70221. https://doi.org/10.1111/jne.70221
Imatges:
D’esquerra a dreta: Daniela Jiménez-Díaz, Carmen Agustín-Pavón i Ana Martín-Sánchez.
Fotomicrografia de fluorescència de neurones GnRH d’un ratolí sa (WT) i d’un altre malalt (Mecp2-null).