Fotonotícia. Autor: Damián Llorens: Visita a l'UJI del premi Nobel Randy Schekman

«Va ser màgic. Ell tenia la seua pròpia manera d'abordar el problema, utilitzant microscòpia electrònica i morfologia, mentre que jo em dedicava a la bioquímica i la genètica. Els dos volíem respondre la mateixa pregunta, però d'una forma completament diferent», explica amb vehemència el professor Randy Schekman de l'investigador italià Lelio Orci, durant el col·loqui que ha compartit amb una trentena d'investigadors i investigadores de la Universitat Jaume I de Castelló.

El Nobel Randy Schekman ha sigut rebut a la seua arribada pel rector electe, Jesús Lancis, prèviament al col·loqui, acompanyat pel vicerector d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica, David Cabedo; la vicerectora adjunta d'Investigació, Margarita Vergara; la directora de l'Escola de Doctorat, Mercè Correa; el director de la Unitat de Divulgació Científica i Ciència Ciutadana, Lluís Martínez, i la directora d'Innovació i Emprenedoria, Marisa Flor.

Al començament del col·loqui, dirigit per Mercè Correa i Ramón Feenstra, director del projecte Ètica, Ciència Oberta i Avaluació, el professor Schekman ha defensat la necessitat de la ciència bàsica, la mateixa que el va portar en 2013 a aconseguir el Nobel, i ha exposat que aquesta línia d'investigació que estudia els processos metabòlics en les cèl·lules i el paper d'algunes proteïnes poden ser interessants per a crear biomarcadors en algunes malalties com el càncer i en altres com el Parkinson.

El professor es troba ara immers en un projecte que ha reunit més de 35 equips de 14 països amb 165 laboratoris amb l'objectiu d'impulsar la investigació bàsica en el camp del Parkinson, i explica que «fa uns anys, vam començar a treballar amb una proteïna genèticament implicada en aquesta malaltia que podria ser útil per al seu diagnòstic» i augura una revolució en el tractament de malalties genètiques «totalment predictible i basat en la ciència bàsica», assegura.

Schekman ha parlat també de dos dels seus mentors: Arthur Koener, de qui va aprendre molt en el camp científic, encara que era molt difícil, exigent i implacable en l'esfera personal, i Daniel Koshland, de qui va aprendre a ser «ciutadà de ciència», un col·lega, no un individu. «Per això, comenta, cal optimitzar la pròpia personalitat, reconèixer les teues fortaleses i debilitats: no es pot ser com una altra persona».

Ara com ara, cerca persones que li aporten i no «necessàriament que tinguen molts articles publicats, sinó persones que com Lelio Orci es facen la mateixa pregunta científica, encara que utilitzen altres camins per a obtenir-ne les respostes. Perquè per a ell, la tècnica no és primordial, sinó que «l'important és sempre la pregunta».

Finalment, Schekman ha parlat sobre les revistes científiques i l'accés obert. El Nobel ha afirmat que el «factor d'impacte de les revistes és un número fals i enganyós publicat per les grans empreses comercials que s'aprofiten de la inseguretat de les persones». En la seua opinió, l'obsessió per publicar dels joves és «tòxica» i encara que continua creient en les revistes científiques, considera que haurien de ser científics en actiu els qui prengueren les decisions sobre la publicació o no d'un article.

A més, pensa que cal continuar educant els joves científics sobre les pautes i conductes adequades, «sobre el que és acceptable i el que no ho és» i considera que la formació ètica en el començament de l'etapa investigadora és important, perquè «no crec que un jove puga comprendre tot el mal que pot causar a la seua pròpia carrera, pot ser devastador».