Professorat de vuit universitats espanyoles, coordinat per la Universitat Jaume I de Castelló, ha contribuït a la millora de la seguretat jurídica en la gestió de la informació per part de les administracions públiques i a la conciliació del dret a la protecció de dades amb el deure de transparència i la lluita contra la corrupció, en proposar millores reguladores després d’analitzar, comparar i detectar buits legals entre les diferents normatives estatals i autonòmiques d’aquestes temàtiques.
L’estudi de l’aplicació del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) en l’àmbit públic ha permès identificar els reptes als quals s’enfronten les administracions en la implementació d’aquests drets fonamentals, dissenyar accions formatives per a transmetre aquest coneixement a les persones que hi treballen i millorar el servei públic que ofereixen a la ciutadania. A més, han proporcionat eines normatives per a fer compatibles la garantia d’accés a la informació pública i el dret a la protecció de dades personals.
En opinió de l’equip investigador, «en garantir que la protecció de dades no siga utilitzada com un pretext per a restringir la transparència, s’ha reforçat l’accés a la informació d’interès general, el que permet a la societat participar de manera més activa en els assumptes públics». A més, destaquen com una de les aportacions més rellevants en l’àmbit de la protecció de dades el fet que suposa «la identificació de mecanismes per a enfortir la protecció de les persones que denuncien en els casos de corrupció».
La incidència dels resultats del projecte «La conciliació del dret a la protecció de dades amb el compliment pels poders públics del deure de transparència i de lluita contra la corrupció (DATATRANSCO)», subvencionat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, s’ha estès, a més dels sectors de l’administració pública i el jurídic, a altres com el de tecnologia i intel·ligència artificial, ja que l’equip investigador ha incorporat a l’anàlisi i comparació el Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (RIA) aprovat en 2024 que inclou exigències pel que fa a la transparència i l’explicabilitat (entendre com funciona l’algoritme).
«L’enfortiment de la seguretat jurídica en la gestió de dades personals en l’àmbit públic ha afavorit l’eficiència administrativa i la reducció de riscos laborals per a les administracions i, alhora, ha beneficiat l’accessibilitat a la informació pública i la protecció de dades», comenta l’equip d’investigació, que també assegura que «en el camp de la intel·ligència artificial, l’anàlisi de la nova regulació europea ha permès descriure unes recomanacions per a garantir un ús ètic i responsable d’aquestes tecnologies i que no generen desigualtats ni discriminació».
Durant el projecte, el personal docent i investigador ha realitzat accions de transferència de coneixement dirigides a entitats públiques, com ara ajuntaments i empreses internacionals associades a la Comissió Europea que ha comptat amb el suport de l’equip per a redactar normatives i estratègies en matèria de protecció de dades, transparència, prevenció de la corrupció i lluita contra el frau. També ha propiciat el debat sobre aquestes qüestions en els congressos nacionals i internacionals en què han participat i ha abordat l’estudi de temàtiques més específiques, com la publicitat activa durant les eleccions, la transparència en les universitats públiques o privades o el possible efecte discriminador en els algoritmes.
A més a més, ha obert col·laboracions amb grups d’investigació d’altres universitats com la de Las Palmas de Gran Canaria, Vigo o Carlos III de Madrid; el projecte europeu RightsEU, que estudia els drets socials en l’ocupació del segle XXI; el projecte TRUST liderat per l’Institut de Drets Humans Gregorio Peces Barba o les càtedres Identitat i Drets Digitals de la Fundació Integra i la Universitat de Murcia i la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital de Microsoft i la Universitat de València.
En l’àmbit institucional nacional i europeu, també s’ha comptat amb la participació de la Direcció de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia, el Consell de la Transparència i Bon Govern o la Comissió LIBE del Parlament Europeu o les universitats Studi Roma Tre o Vrije a Brussel·les.
La investigació, coordinada en un primer període per les catedràtiques Rosario García Mahamut i Beatriz Tomás Mallén, les dues del grup Protecció de Dades i Drets Fonamentals (PRODADEF) de l'UJI, i en un segon període per Beatriz Tomás Mallén i Mónica Arenas Ramiro, de la Universitat d'Alcalá, després del nomenament de la professora García Mahamut com a directora del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, ha comptat amb altres membres del grup PRODADEF, com Cristina Pauner Chulvi, Jorge Viguri Cordero i Jaime Clemente Martínez, així com amb personal de les universitats d'Alcalá de Henares, València, Elx, Vigo, UNED, Pablo de Olavide de Sevilla i l'Oberta de Catalunya.
El projecte PID2021-128309NB-I00 ha sigut finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i FEDER/UE, dins del Pla Estatal d'Investigació Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023, orientat a impulsar sectors estratègics per a la recuperació, com són la salut, la transició ecològica i la digitalització.
Articles i llibres publicats del projecte: https://repositori.uji.es/search?query=PID2021-128309NB-I00&spc.page=1&spc.rpp=20. A més, està molt pròxima la publicació en accés obert del llibre col·lectiu titulat Transparencia y lucha contra la corrupción en la era algorítmica, Rosario García Mahamut, Beatriz Tomás Mallén, Mónica Arenas Ramiro (eds.), Jorge Viguri Cordero (coord.), Tirant lo Blanch, 2025.