Les conclusions de l'informe «Bases científicas para un Plan Nacional de Ozono», publicades per la Subdirecció General de Prevenció de la Contaminació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, indiquen que és imprescindible, abans del 2030, assolir objectius com la reducció del 60% de les emissions d'òxid de nitrogen (NOx) del trànsit viari respecte al 2019; la reducció de les mateixes emissions del transport marítim en un 20% i el control freqüent de les instal·lacions industrials que concentren un alt percentatge de les emissions totals de precursors d'ozó.

L'ozó troposfèric es troba a les capes inferiors de l'atmosfera i pot tenir efectes nocius tant en la salut humana com en els ecosistemes, especialment en els boscos i en el rendiment de les explotacions agrícoles. És un contaminant secundari que es genera mitjançant reaccions fotoquímiques (en presència de llum solar) d'altres contaminants primaris, anomenats «precursors», que són principalment òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils. Les seues principals fonts inclouen el trànsit viari, marítim i aeri, així com les activitats industrials.

En l'estudi previ que va servir per a elaborar l'informe, el personal científic que l'ha elaborat destaca que durant el període anterior a la pandèmia es va produir un incompliment sistemàtic en quasi totes les comunitats autònomes espanyoles dels valors rectors de l'Organització Mundial de la Salut i dels valors de la Directiva Europea de 2008, agreujats encara més per la publicació el 2024 d'una nova directiva amb objectius més estrictes. La baixada dels nivells durant la pandèmia fa pensar que hi ha marge d'actuació per a millorar els nivells d'ozó a Espanya.

El grup multidisciplinari encarregat de la redacció ha estat format per una quarantena de científics i científiques, coordinat per Xavier Querol de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), i ha comptat amb la participació de grups de la Universitat Jaume I de Castelló, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre d'Estudis Mediterranis (CEAM), la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i la col·laboració de les universitats de Saragossa, Huelva i Aveiro (Portugal).

A l'UJI, el Grup d'Enginyeria Ambiental i Energètica Aplicada als Processos Industrials (GAIA) de l'Institut de Tecnologia Ceràmica Agustín Escardino, liderat per Eliseo Monfort, ha contribuït a campanyes de mesura de compostos orgànics volàtils (COV) i a l'anàlisi d'inventaris i mesures correctores d'emissions industrials de zones amb una alta concentració d'ozó. Per garantir que la informació recollida fos realista, es van visitar 50 de les 80 empreses industrials més grans emissores de precursors d'ozó procedents d'onze sectors industrials situats a Madrid, Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana.

Segons els nivells d'ozó i les aportacions locals de precursors, l'estudi ha establert quatre tipus de conques atmosfèriques en la geografia espanyola: R1 serien les de nivells més baixos amb aportacions principalment externes, i inclou les Illes Canàries, el nord i el nord-oest de la península; i R2 són les que requereixen mesures preventives moderades per l'aportació de zones veïnes i inclourien les Illes Balears, la vall de l'Ebre i els altiplans centrals. En el tipus R3 se superen els límits normatius i amb una important generació local de precursors d'ozó i inclouria Madrid, nord de Barcelona, la Vall del Guadalquivir i la Comunitat Valenciana, on seria imprescindible aplicar polítiques intensives de reducció de precursors; i R4, que incloïa Puertollano, caracteritzada per una elevada producció local de contaminants i condicions geogràfiques que limiten la dispersió, per la qual cosa requerirà la implantació de controls estrictes d'emissions.

PRINCIPALS RECOMANACIONS

Les mesures més rellevants s'han d'aplicar fonamentalment en les conques R3 i R4 (Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Puertollano), sense perjudici que moltes siguen efectives també en R2 i R1. En general, amb algunes variacions, en els últims anys s'ha produït una millora impulsada per la creixent adopció d'energies renovables que han reduït les emissions de precursors en l'àmbit nacional. No obstant això, en la conca madrilenya hi ha hagut un augment sostingut dels nivells d'ozó durant els últims quinze anys, per la qual cosa es recomana investigar amb més profunditat les causes d'aquest augment.

En general, es recomana allargar al màxim l'ús d'energies lliures de precursors d'ozó (solar, eòlica, hidroelèctrica i nuclear) entre els mesos d'abril i setembre per a reduir les emissions d'aquests precursors en el període més crític.

En matèria de trànsit viari, el personal científic considera que és fonamental continuar impulsant la transició tecnològica en el sector del transport: renovació de flotes, electrificació o disminució de l'activitat (reducció del nombre de vehicles), a la qual les administracions públiques poden contribuir, per exemple, a través de licitacions per a la compra de vehicles de baixes emissions.

Pel que fa al trànsit marítim, es proposa que es promoga la designació del mar Mediterrani com a Zona de Control d'Emissions NECA (Nitrogen Emissions Control Area) perquè, en opinió de l'equip científic, podria contribuir significativament a reduir les concentracions d'ozó en les zones mediterrànies.

Les dades sobre la distribució de les emissions per instal·lacions industrials indiquen que hi ha una alta concentració d'emissions precursores d'ozó en un nombre relativament reduït d'instal·lacions, per la qual cosa es recomana prioritzar les mesures de control en aquestes instal·lacions per a aconseguir reduccions importants. D'altra banda, s'ha de promoure un seguiment continu de les emissions, de manera que es puguen millorar els sistemes de gestió i vigilància, així com models predictius, i es puguen activar protocols per a episodis amb alts nivells de contaminació.

Pel que fa a les emissions de compostos orgànics volàtils, a més de les mesures aplicables al trànsit i a la indústria, es recomana, entre d'altres, controlar determinats dissolvents en ús domèstic, en pintures i en construcció, així com introduir protocols adequats en la crema de biomassa i residus agrícoles, en la gestió de residus ramaders i en les estacions de subministrament de combustible.