Entendre com el nostre cervell interpreta la jerarquia social o les emocions d’un rostre pot ser clau per a avançar en la comprensió dels trastorns d’ansietat i estat d’ànim. Aquest és l’objectiu del projecte liderat per la investigadora Maya Visser a la Universitat Jaume I de Castelló, que estudia el paper del lòbul temporal anterior (LTA) en la xarxa cerebral que dona sentit als conceptes socials i emocionals.
El lòbul temporal anterior (LTA) ha estat tradicionalment poc estudiat a causa de les distorsions geomètriques que es produeixen en la imatge de ressonància magnètica funcional (RMf), que dificultaven l’anàlisi precisa d’aquesta zona. No obstant això, els estudis previs del grup NFN de la Universitat Jaume I han aplicat tècniques específiques per a superar aquestes limitacions i han demostrat la implicació del LTA en el processament del significat i en la presa de decisions socials i emocionals.
El projecte, finançat pel Pla Estatal d’Investigació Científica 2021, estudia com el lòbul temporal anterior (LTA) es comunica amb altres parts del cervell, com les àrees frontals i límbiques, quan interpretem situacions socials o expressem emocions. A més, investiga com aquesta xarxa de connexions pot canviar en persones amb diferents nivells d’ansietat subclínica, és a dir, en casos que no arriben a ser un trastorn diagnosticat però que poden afectar igualment el funcionament del cervell.
Fins ara, les anàlisis preliminars del projecte han mostrat que la part superior del lòbul temporal anterior (LTA) s’activa de manera destacada quan les persones interpreten jerarquies socials o prenen decisions basades en expressions facials emocionals. També s’ha observat que aquesta zona del cervell té una participació més gran en persones amb nivells elevats d’ansietat, possiblement perquè l’ansietat s’associa a afectes negatius durant la interpretació de conceptes socials —com ara la sensació d’inferioritat en veure un guanyador o un sentiment de culpa intens en cometre errors. En aquests casos, la col·laboració entre el sistema semàntic (localitzat al LTA) i el sistema emocional es veu afectada. Aquests resultats ja s’han publicat i actualment estan en procés de revisió per part de revistes científiques especialitzades.
Tot i els bons resultats obtinguts fins ara, encara queden passos importants per completar. Cal finalitzar les anàlisis de les connexions funcionals i estructurals entre diferents zones del cervell, com el fascicle uncinat, que connecta el lòbul temporal anterior (LTA) amb el còrtex orbitofrontal i podria tenir un paper rellevant en el processament de l’ansietat i la culpa. A més, com a repte metodològic, s’està treballant per a aconseguir una mostra equilibrada entre dones i homes, que permeta analitzar amb precisió les diferències de gènere.
Maya Visser és investigadora Ramón y Cajal al Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de la Universitat Jaume I. Al llarg de la seua trajectòria ha participat en projectes de neuroimatge en centres de recerca del Regne Unit, els Països Baixos i Espanya, i centra la seua recerca en el paper del processament semàntic en els comportaments socials i emocionals. Forma part del grup de recerca en Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional (NFN), un equip interdisciplinari que estudia els mecanismes cerebrals tant en població sana com clínica, combinant tècniques de neuroimatge amb dissenys experimentals, i aplicant els resultats a àmbits com la psicologia, la neurologia, l’educació o el màrqueting.
La Universitat Jaume I referma així la seua aposta per una investigació que combina la mirada fonamental sobre el cervell humà amb l’impacte directe en la salut mental. Iniciatives com aquesta contribueixen a entendre millor com pensem, sentim i convivim, i obrin noves perspectives per a abordar els trastorns emocionals des de les arrels del pensament i el significat.
Aquesta investigació forma part del projecte PID2021-127516NB-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i FEDER/UE.