En la imatge: Blanca Sarzo, Llúcia González, Marisa Estarlich i Marisa Rebagliato.
Un equip de recerca del projecte INMA (Infància i Medi Ambient), en el qual també ha participat la professora Marisa Rebagliato de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló, ha analitzat com la tinença de mascotes durant els primers anys de vida pot relacionar-se amb aspectes del benestar emocional i conductual en la infància. Els resultats suggereixen que el tipus d'animal i el moment de convivència poden influir de manera diferent en el desenvolupament emocional dels xiquets i xiquetes.
El Projecte INMA, coordinat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), és una cohort multicèntrica espanyola creada per a estudiar els efectes ambientals (aire, aigua, dieta, entorn) sobre el desenvolupament infantil. L'estudi l'ha dut a terme personal de la Fundació Fisabio, organisme dependent de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), la Universitat de València (UV), la Universitat d'Oviedo, la Universitat del País Basc (EHU), la Universitat Jaume I de Castelló, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació «la Caixa», i el IIS Biogipuzkoa.
Publicada en la revista World Journal of Pediatrics amb el títol «Impact of pet ownership in early childhood at ages 1 and 4-5 years on mental health at ages 7-8: findings from the INMA project», la recerca es basa en dades de 1.893 famílies espanyoles procedents de les cohorts de València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa.
Les mascotes, part de l'entorn que contribueix al desenvolupament infantil
A partir de les dades recollides, s'ha examinat la presència de diferents tipus d'animals com ara gossos, gats, ocells i «altres animals» com rosegadors, peixos o rèptils, en les llars quan els xiquets i xiquetes tenien entre 1 i 4-5 anys, i ha avaluat la seua possible relació amb problemes emocionals o «internalitzants» (com ansietat, depressió o somatització) i conductuals o «externalitzants» (com ruptura de normes o hiperactivitat) als 7-8 anys d'edat.
Després d'ajustar les dades per múltiples factors sociodemogràfics i familiars, les anàlisis han revelat que la tinença continuada d'«altres animals» (com peixos, tortugues o hàmsters) s'ha associat amb un efecte protector davant dels problemes emocionals, mentre que tenir gats solament als 4-5 anys ha mostrat una associació lleu amb més símptomes emocionals o conductuals. No es van observar diferències significatives per a gossos o ocells, així com per a la variable conjunta de tenir qualsevol tipus de mascota.
Més enllà de les xifres
«Cal tenir en compte que aquestes troballes no impliquen necessàriament causalitat i que també hi ha factors no mesurats, com la inclinació real a la mascota, la possible defunció d'animals (i el dol que això podria implicar), les condicions de l'entorn de convivència o les diferències en la criança, que hi podrien influir», explica Llúcia González, investigadora del CIBERESP en Fisabio i primera signant de l'article.
És a dir, la relació entre tenir un gat als 4-5 anys i major risc de símptomes emocionals o conductuals en la infantesa intermèdia és una associació que, en paraules dels autors i autores, «ha d'interpretar-se amb cautela». «Podrien existir biaixos per selecció familiar (famílies amb unes certes característiques podrien ser més propenses a tenir gats, per exemple), canvis en la convivència o en la cura de la mascota, o diferències en com els pares perceben el comportament infantil», explica Marisa Estarlich, coautora del treball i investigadora de Fisabio, la UV i el CIBERESP.
D'altra banda, l'efecte aparentment protector d'«altres animals» (rosegadors, peixos, rèptils, etc.) suggereix que aquests animals, menys demandants quant a interacció humana, podrien afavorir una relació estable, la qual cosa podria incrementar el benestar psicològic infantil. «Incorporar animals d'aquest tipus a les rutines diàries infantils podria contribuir a l'adquisició de responsabilitats en un entorn en el qual l'afecte i l'empatia es posen en marxa», afirma Ainara Andiarena, investigadora del Grup BEHRG de la EHU. Una altra autora del treball i investigadora CIBERESP, Blanca Sarzo, explica que «de totes maneres, per a poder reforçar aquestes troballes, seria interessant replicar l'estudi amb major mostra i rang d'edat i així poder valorar aquests efectes a més llarg termini».
Article: González, L., Guxens, M., Sarzo, B. et al. «Impact of pet ownership in early childhood at ages 1 and 4–5 years on mental health at ages 7–8: findings from the INMA project». World J Pediatr (2025). https://doi.org/10.1007/s12519-025-00942-2