Les respostes dels cultius a l'estrès ambiental i el paper dels microorganismes associats a les arrels, com els fongs micorrízics arbusculares, amb l'objectiu de millorar la tolerància de les plantes, és una de les àrees d'investigació de la biologia molecular de les plantes. La Universitat Jaume I de Castelló ha acollit durant aquesta setmana la dissetena trobada d'aquesta especialitat que ha reunit a més de dos-cents especialistes en la matèria.

El programa, amb més de 40 intervencions en diversos àmbits com la biologia de sistemes, la regulació mediambiental, la biotecnologia vegetal o la senyalització cel·lular, entre altres, ha inclòs tres conferències plenàries impartides per destacats investigadors i investigadores, entre elles, la biòloga i directora de recerca del Centre Nacional d'Investigació (CNR) d'Itàlia, Raffaella Balestrini.

La investigadora italiana, qui ha contribuït amb els seus estudis a ressaltar les característiques del genoma de diferents fongs micorrízics, ha destacat el «gran potencial d'aquests microorganismes en la millora de la tolerància a l'estrès ambiental» i la importància d'integrar-los en el maneig de l'agroecosistema. Així mateix, ha recordat la importància de la rizosfera (zona pròxima a l'arrel de les plantes en les quals es pot trobar vida microbiana) per la seua capacitat per a reclutar microorganismes benèfics del sòl.

Els resultats dels seus últims estudis indiquen que existeixen diferències en les plantes, depenent de si compta amb micorrizes entres les seues arrels o no; per exemple, sota condicions d'estrès hídric s'ha observat un major potencial foliar en les plantes micorrizades. En la seua opinió «hem d'investigar i treballar en això per a optimitzar l'ús i l'aplicació d'aquests fongs en el camp, perquè els mecanismes involucrats són complexos». Un dels aspectes que encara han d'investigar és si el fong es veu afectat també per l'estrès.

Per a dur a terme aquest tipus d'estudis, el personal investigador integra anàlisis cel·lulars i moleculars, com la transcriptómica i la metabolómica, amb l'objectiu d'investigar els nivells moleculars que els fongs micorrízics arrosseguen dins de les cèl·lules vegetals. La investigadora ha finalitzat la seua intervenció recordant la importància que tenen «els exsudats radiculars per al reclutament de microorganismes i microorganismes benèfics» i ha assegurat que «la capacitat de la planta per a interactuar i cooperar amb les comunitats microbianes del sòl i, particularment amb les micorrizes, ha de ser un tret fonamental per a considerar quan, per exemple, se seleccionen els genotips»..

Informació sobre la trobada: https://www.fue.uji.es/rbmp2024

Autoria fotos: Andreu Agost Carceller