Un equip d’investigació de les universitats de Castelló i Alacant proposa en un article en la revista Kriminologie que s’integren en el dret penal i administratiu internacional els impactes que es deriven de la contaminació acústica submarina i suggereix que «seria interessant disposar d’òrgans judicials internacionals especialitzats en matèria mediambiental», per a protegir penalment, fins i tot, contra el dany ambiental.

El soroll antropogènic no només pot suposar un problema de salut pública greu, sinó també un factor estressant substancial per a la vida marina i terrestre. L’evidència científica ha demostrat que hi ha una relació causa-efecte entre la contaminació acústica submarina i el desenvolupament d’algunes espècies, i malgrat que l’Organització Mundial de la Salut l’ha identificat com un dels contaminants més importants del món, fins a l’última dècada no s’han desenvolupat estratègies integrals per a abordar el seu impacte en el medi marí.

Després de l’anàlisi de la legislació sobre aquest tema en l’àmbit internacional, l’equip opina que aquest tipus de contaminació «s’ha de tractar d’una manera única, però amb un enfocament integrat», perquè encara que les activitats estiguen autoritzades, els seus efectes poden ser difícils de revertir. Des del seu punt de vista, «el dret ha de tractar de manera integral la protecció del medi ambient» i dissenyar un model de protecció que incloga sancions administratives, però també penals en casos molt greus.

L’article «La contaminació acústica submarina com a crim ecològic: un problema global a l’Antropocè» firmat per Esteban Morelle-Hungría del Centre d’Investigació en Dret Penal, Criminologia i Intel·ligència de l’UJI; Eva S. Fonfría, John Y. Dobson i Cesar Bordehore de l’Institut Multidisciplinari per l’Estudi del Medi «Ramon Margalef», el Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia i del Departament d’Ecologia, respectivament, de la Universitat d’Alacant, que analitza la legislació sobre el tema, ha sigut elegit per un jurat de científics com el millor article de 2023 en la revista científica Kriminologie – Das Online Journal.

La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS) en 1982 ja incloïa explícitament el soroll submarí i el descrivia com «la introducció de substàncies o energia que produeix efectes nocius als recursos vius i a la vida marina». I el Conveni per a la protecció del medi marí de l’Atlàntic nord-est (OSPAR) de 1992 classificava els efectes adversos en tres categories: emmascarament, alteracions del comportament i canvis fisiològics (que incloïa la pèrdua auditiva, lesions i la mort).

Al llarg de quatre dècades, diverses convencions i resolucions han evolucionat en la seua protecció, fins a la Resolució 8.17 de 2022 d’ACCOBAMS (Acord sobre la conservació dels cetacis del mar Negre, el mar Mediterrani i la zona atlàntica contigua) en la qual es va acordar promoure la reducció de la velocitat del trànsit marítim o reforçar les mesures ja implementades i tenir en compte el control del soroll.  No obstant això, aquest tipus de contaminació no s’ha inclòs en un dels convenis més importants on podria ser més efectiu, el Conveni sobre la Diversitat Biològica ratificat per 196 nacions, en vigor des de 1993.

La criminologia verda i blava ha evolucionat com una perspectiva dins de la criminologia que posa l’accent en el dany ambiental, en facilitar una anàlisi exhaustiva de l’impacte de les activitats humanes sobre la natura. La Unió Europea treballa en la millora de la seguretat jurídica i, per tant, l’eficàcia de la prevenció ambiental en l’àmbit de la delinqüència mediambiental amb nova redacció de la Directiva sobre delictes ecològics/ambientals (ECD).

La recerca s’inclou dins del projecte UJI B2021-41 «Respostes jurídiques de caràcter sancionador al canvi climàtic com a risc per a la seguretat nacional» de la Universitat Jaume I de Castelló dirigit pel professor de l'UJI Antonio Fernández-Hernández.

Article: Morelle-Hungria, E., Fonfria, E., Dobson, J, & Borderhore, C. (2023). Underwater noise pollution as an Ecological Crime: A Global Problem in the Anteopocene. Kriminologie – Das On-line-Journal, 4(5), 348-363. (https://doi.org/10.18716/ojs/krimoj/2023.4.8)

L’EQUIP D’INVESTIGACIÓ

Esteban Morelle-Hungría (UJI) és professor permanent doctor del Departament de Dret Públic, especialista en les àrees de dret penal ambiental i criminologia verda i un dels precursors de l'anomenada «ecocriminologia», una perspectiva dins de la criminologia centrada en els danys ecològics.

Eva S. Fonfría (UA) és investigadora sènior de l'Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi «Ramon Margalef» i experta en contaminació marina i en els efectes que les activitats humanes causen als seus ecosistemes.

John Y. Dobson (UA) és investigador júnior en el Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatología, i expert en modelització dinàmica de sistemes marins.

Cesar Bordehore (UA) és professor ajudant doctor del Departament d’Ecologia I està especialitzat en modelització de sistemes, la gestió, conservació i restauració dels ecosistemes marins, i a més coordina el Laboratori Marí UA-Dénia (@marlab.ua.denia).