Algunes tradicions rupestres, particularment l'art rupestre llevantí, ofereixen singulars testimoniatges gràfics per a asseverar que les societats llevantines dominaven l'escalada i l'ús de material per a minimitzar riscos durant la seua pràctica, segons l'article publicat al Cambridge Archaeological Journal pels investigadors Manuel Bea (Universidad de Zaragoza), Dídac Román (Universitat Jaume I) i Inés Domingo (ICREA/Universitat de Barcelona).
A Espanya, l'art rupestre llevantí ofereix els millors exemples gràfics de tota Europa que mostren diversos usos de les cordes, inclosa l'escalada. L'escena descoberta recentment en el jaciment de Barranco Gómez (Teruel) inclou el més complex ús de les cordes vist fins ara en l'art llevantí. Aquest treball explora, arran d'aqueixa escena que il·lustra l'ús d'una escala de corda per a aconseguir una bresca d'abelles, les representacions que existeixen per a aportar més dades sobre el seu ús i les tecnologies que les van fer possibles.
L'observació detallada de les representacions que existeixen a Albacete, Castellón, Huesca, Teruel i València no permet identificar les tècniques de fabricació de cordes (fibres retorçades o trenades), però el seu ús i longitud mostra que les societats llevantines estaven tecnològicament avançades en la producció de cordes de qualitat i comptaven amb una tècnica refinada adaptada a l'obtenció de cordes llargues per a activitats d'escalada.
La recol·lecció de mel és l'única activitat ben definida en les representacions estudiades. La producció d'una corda d'uns 25 metres havia d'implicar molt de temps i esforç, tant per a recol·lectar les matèries primeres com per a fabricar-les. El risc d'escalar a aquesta altura únicament amb simples escales d'entenimentades mostra la importància de la recol·lecció de mel i cera per a aquests grups humans.
Els productes apícoles van ser importants en la prehistòria per a una varietat de funcions econòmiques, tecnològiques i culturals (com a aliment, pel seu alt valor calòric, o de fabricació d'eines). Les escenes mostren varietat en els sistemes d'escalada, que han sigut dividits en dos grups segons la seua grandària, morfologia i flexibilitat pels investigadors: escales o mastelers rígids i sistemes flexibles, que estaria relacionada també amb l'ús de diferents matèries primeres.
Si bé l'art rupestre llevantí té una àmplia distribució, la representació dels sistemes d'escalada (cordes i escales) està agrupades en dues regions: el Maestrat pel nord (Castellón i Teruel) i el Massís del Caroig (Alacant) pel sud. Això porta a pensar a l'equip d'investigació que reflecteix algun tipus de comportament, codi territorial o del valor simbòlic que se li atorga.
La majoria de les escenes analitzades en aquest estudi són ben conegudes, però el detall de les cordes i la seua tecnologia no havia sigut estudiat en el seu conjunt. Tant els materials per a fabricar-los com les accions per a crear-los són quasi invisibles en els registres arqueològics i no permeten rastrejar el seu origen en el temps. L'anàlisi de les descripcions dutes a terme per altres investigadors i investigadores i pel propi equip investigador en les diferents localitzacions ha permès conjuminar proves sobre la seua fabricació, ús i estructura. A més, constata el potencial de l'art rupestre per a il·lustrar usos i pràctiques efímeres i de materials peribles.
L'art rupestre llevantí és un fenomen artístic postpaleolítico únic a Europa, exclusiu del costat aquest de la península ibèrica, amb més d'un miler de llocs registrats fins al moment. Patrimoni de la Humanitat des de 1998 ofereix una «imatge excepcional de la vida humana en una fase crítica del seu desenvolupament». És un art naturalista amb un fort component narratiu, en el qual intervenen humans i la seua cultura material en escenaris dinàmics que avui es descriuen com a caça, guerra, actuació social o reunions, entre altres.
L'equip investigador ha estat integrat per Manuel Bea, del Departament de Ciències de l'Antiguitat de la Universidad de Zaragoza; Dídac Román, coordinador del Grup PRE-EINA - Estudis Interdisciplinaris i Noves Aplicacions en Prehistòria de la Universitat Jaume I de Castellón i Inés Domingo, investigadora ICREA del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
El seu treball ha sigut finançat pel Consell Europeu d'Investigació (Projecte Consolidator Grant LArchHer,–grant agreement No. 819404); el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (HAR2016-80693-P); la Generalitat Valenciana (CIDEGENT/2018/43) i el Ministeri d'Economia i Competitivitat (HAR2017-85023-P).
https://doi.org/10.1017/s0959774323000173
Imatges: Escena de recol·lecció de mel trobada recentment (jaciment, Barranco Gómez), una amb el calc del recol·lector de mel grimpant per l'escala i un detall de l'escala comparada amb les escales d'escalada actuals. Autors: Manuel Bea, Dídac Roman & Inés Domingo