Quatre estudis de l’UJI analitzen diverses funcions, estructures i relacions del cervell per avançar en el seu coneixement

08/05/2023 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Quatre projectes de l’àmbit de la Psicologia de la Universitat Jaume I de Castelló han obtingut més de quatre-cents mil euros en l’última convocatòria del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023 per conèixer millor la presa de decisions basades en informació social o emocional, la relació entre l’organització estructural i funcional per mitjà de l’estadística, la influència dels processos de memòria episòdica en el comportament social i les funcions adaptatives de la immaduresa cognitiva en xiquets i xiquetes de l’etapa preescolar.

El projecte «La xarxa cerebral de conceptes socials i emocionals», dirigit per Maya Visser, investigadora del grup d'investigació NFN - Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional i dotat amb 186.061 euros de finançament, té com a objectiu investigar la interacció del Lòbul temporal anterior (LTA) amb les regions frontals i límbiques durant la presa de decisions basades en informació social o emocional i com l’ansietat subclínica altera aquestes interaccions.

L’equip investigador abordarà qüestions principals com el paper del LTA en el processament de la jerarquia social i durant la presa de decisions basades en estímuls emocionals facials. Els resultats seran rellevants tant per la investigació bàsica com per a la clínica perquè es crearà un model teòric més complet sobre les regions involucrades en el processament de conceptes socials i emocionals i i s’investigarà l’impacte de l’ansietat subclínica en aquesta xarxa, el que podria tenir implicacions en els models clínics de trastorn d’ànim i en el seu tractament.

L’estudi «La teoria de sensibilitat al reforçament com a un model d’ordre superior per a l’estudi de l’organització estructura-funció en el cervell humà», dirigit per l’investigador Alfonso Barrós Loscertales del grup d'investigació NFN - Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional i subvencionat amb 126.808 euros, estudia la relació entre l’organització estructural i funcional del cervell per mitjà de l’estadística, amb l’aplicació de models factorials avançats.

L’objectiu és avançar especialment en la compressió de les bases neurobiològiques de la Teoria de la Sensibilitat al Reforçament (TSR) i l’aplicació de models de variables en la investigació de neuroimatge. Per això, també es tindran en compte les peculiaritats de cada sexe, perquè els trets relacionats amb el TSR relacionats amb el risc o vulnerabilitat a psicopatologies mostren diferències entre dones i homes.

El projecte «Memòria episòdica en el món prosocial», dirigit per Raphael Kaplan, investigador del grup d'investigació NFN - Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional i dotat amb 151.008 euros de pressupost, avançarà en la comprensió de la influència dels processos de memòria episòdica en el comportament social. La memòria episòdica és aquella que ens informa les creences sobre nosaltres mateixa i sobre les interaccions amb altres persones. Les troballes poden crear vies futures per a la recerca clínica de la fisiopatologia que causa dèficits de memòria tant cognitius socials com episòdics.

La investigació estudiarà si la memòria episòdica s’adapta preferentment als elements socials dins dels esdeveniments i quins són aquests elements; investigarà com el càlculs episòdics del hipocamp ajuden a les persones a aprendre i avaluar les relacions entre els individus en les seues xarxes socials; i utilitzarà la ressonància magnètica funcional per conèixer els càlculs neuronals que incideixen en la presa de decisions socials episòdiques front a les no episòdiques.

L’estudi «Funció adaptativa de la immaduresa cognitiva en nens preescolars: contrastos multimodals en adults i adolescents», dirigit per l’investigador Carlos Hernández Blasi, coordinador del grup d'investigació Desenvolupament Cognitiu, Memòria Infantil i Evolucionisme i subvencionat amb més de trenta mil euros, estudia les funcions adaptatives de la immaduresa cognitiva en xiquets i xiquetes en edat preescolar (2-7 anys) i es pregunta sobre si hi ha mecanismes adaptatius durant aquesta etapa que han evolucionat per atraure l’atenció dels adults i l’adolescència i promoure la seua cura.

Aquest estudi completaria la primera fase del programa d’investigació iniciat en 2005, emmarcat teòricament en la psicologia evolucionista del desenvolupament, que analitza els efectes de la immaduresa cognitiva, física i vocal en adults i adolescents i els efectes de la immaduresa vocal, en comparació amb la física i la cognitiva, en l’adolescència.

PLA ESTATAL DE RECERCA

El personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló ha obtingut 4,17 milions d’euros de l’Agència Estatal de Recerca, dos més que en la convocatòria anterior, per al desenvolupament de 38 nous projectes de recerca del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, que centra els seus objectius en els sectors més estratègics per a la recuperació, com són la salut, la transició ecològica i la digitalització.

La taxa d’èxit (nombre de projectes aprovats del total presentats) se situa en el 70% (la mitjana nacional és d’un 50%) i amb un finançament mitjà per projecte d’uns 110.000 euros i 14 projectes més que en l’anterior edició. Amb la convocatòria de 2021, la Universitat Jaume I aconsegueix els 23,7 milions d’euros de finançament per a R+D+i des de la posada en marxa de l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i innovació fa una dècada.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions