Els investigadors Carlos Alós-Ferrer del Center for Neuroeconomics de la Universitat de Zuric i Jaume García-Segarra i Miguel Ginés Vilar del Departament d’Economia de la Universitat Jaume I de Castelló han qüestionat, en un article publicat en Frontiers in Public Health, el repartiment de les vacunes contra la COVID-19 i proposen un algoritme per tal de satisfer les propietats que els experts en ètica mèdica consideren fonamentals.

En opinió dels acadèmics, «els procediments de racionament de les vacunes van violar principis ètics fonamentals». En l’article «Ethical allocation of scarce vaccine doses: the Priority-Equality protocol» expliquen que no es van tenir en compte aquests criteris en l’assignació de vacunes, ni es va requerir l’assessorament científic d’especialistes en matemàtiques i economia, més habituats al repartiment de recursos escassos.

Quan les vacunes de la COVID-19 van estar disponibles, països de tot el món emprengueren una cursa per proveir-se de vacunes, amb ben poca o cap intenció de coordinar-se. Per tal de mitigar el potencial caos d’aquestes polítiques «sanitàriament nacionalistes», l’Organització Mundial de la Salut i altres organitzacions van donar suport a una iniciativa multinacional anomenada COVAX per tal d’organitzar la distribució de les dosis entre diferents països. Altres coalicions supranacionals com la Unió Europea també van centralitzar la compra de vacunes per a repartir-les entre els seus estats membres.

Prioritat i igualtat

En el cas de les vacunes, dos principis ètics són els més importants. En primer lloc, per a evitar el col·lapse, primer s'ha d'immunitzar el personal mèdic, després les persones de més edat i els de major risc, i així successivament. Aquest principi, anomenat «priorització segons les necessitats», requereix que es respecten les classes de prioritat (segons ho decidisquen l’evidència científica i les autoritats mèdiques competents), i la immunització d'una classe de prioritat no ha de començar fins que les classes anteriors estiguen ja immunitzades a tot arreu de la coalició multiterritorial.

En segon lloc, totes les persones dins d'una determinada classe de prioritat han de ser tractades per igual. Aquest principi, anomenat «igualtat entre iguals», requereix que les persones amb la mateixa prioritat tinguen les mateixes possibilitats de rebre la vacuna, independentment de factors irrellevants com, per exemple, en quin país o estat dins de l'aliança puguen residir.

Segons detallen els investigadors en l’article publicat en Frontiers in Public Health, «els protocols d’assignació aplicats per COVAX o la UE van ignorar els criteris científics i ètics». En concret, l’errada va estar en l’aplicació d’un criteri de proporcionalitat de lots en funció de la població dels estats membres sense tenir en compte que la proporció de les classes prioritàries era distinta en cadascun dels territoris. «Això ha provocat –comenten– que en uns territoris es vacunara població més jove i sana (amb menys prioritat), mentre que en altres territoris encara quedava població més vulnerable (i per tant, amb major prioritat) sense vacunar».

Com assignar vacunes davant d’una pandèmia

El problema es pot resoldre utilitzant tècniques de les ciències socials matemàtiques. L’equip investigador ha demostrat matemàticament que hi ha una i només una manera d'assignar vacunes per a assegurar que les classes de prioritat es respecten i les persones dins de cada classe de prioritat siguen tractades per igual. El procediment, anomenat «Protocol de prioritat-igualtat», és un poc més complex que l’aplicat per a la COVID-19, però no en excés.

En primer lloc, cal sumar la grandària de cadascuna de les classes de prioritat en cadascun dels territoris. En segon lloc, l'estoc de vacunes s'assigna de la següent manera: per a totes les classes de prioritat que poden satisfer-se completament amb l’estoc disponible, se’ls fa aplegar les vacunes corresponents a cada territori, i per a la primera classe que cal racionar, el racionament es fa proporcional a la gent que hi ha d’aquesta classe ena cada territori. Aquest protocol té moltes altres propietats addicionals interessants que s’expliquen en l’annex de l’article publicat: per exemple, no és manipulable davant de separacions o unions entre territoris, no importa la seqüència en què apleguen les noves dosis, etc.

Els investigadors asseguren que «les matemàtiques demostren que no existeix un altre mètode que respecte els dos principis ètics de què hem parlat i que qualsevol altre protocol violaria almenys un d’aquests principis». El «Protocol de prioritat-igualtat» és vàlid per a qualsevol tipus de repartiment centralitzat que haja de respectar classes de prioritat, per exemple, el repartiment de píndoles de iode davant d’una amenaça nuclear, i animen les autoritats pertinents a aprovar-lo i posar-lo en pràctica.

Publicació científica:

Ethical allocation of scarce vaccine doses: The Priority-Equality protocol. Carlos Alós-Ferrer, Jaume García-Segarra and Miguel Ginés. Frontiers in Public Health, DOI: 10.3389/fpubh.2022.986776