El transport urbà i interurbà juga un paper fonamental en la vertebració dels territoris, la igualtat d’accés de la població als serveis fonamentals i resulta un element imprescindible per aconseguir una mobilitat més sostenible. L’Institut Interuniversitari de Geografia de les universitats d’Alacant i Jaume I de Castellón, estudia i analitza des de fa més d’un lustre aquesta important àrea de coneixement que té una influència directa en la qualitat de vida de les persones.

Els estudis realitzats pels professors Pablo Marco i Javier Soriano han abastat distints aspectes com la relació del transport i la despoblació del medi rural, el seu llegat històric o l’anàlisi de l’actual situació de les infraestructures en la província o en la capital castellonenca. Recentment, el treball del professor Pablo Marco «Un siglo de transporte urbano en Castelló. Historia del transporte público en la capital de La Plana» ha obtingut el Premi Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València i la Generalitat Valenciana.

Amb les dades i la informació obtinguda al llarg dels últims set anys, s’ha elaborat un informe que analitza el transport públic urbà en la ciutat de Castelló de la Plana i presenta diverses propostes de millora, algunes d’elles sense cap cost econòmic, que, en la seua opinió acadèmica, podrien incentivar un augment de l’ús del transport públic i una major eficàcia de la xarxa viària i de les infraestructures existents que redundaria en benefici de la ciutadania.

Segons l’anàlisi, l’actual xarxa presenta una cobertura, en general, adequada per la major part del nucli urbà i el nombre de línies se situen en la mitjana de les ciutats espanyoles amb una població similar. No obstant això, el transport presenta diverses disfuncionalitats i aspectes susceptibles de millora, especialment en àmbits com l’optimització dels recursos, l’aprofitament de la infraestructura o la informació als usuaris, la subsanació de les quals permetrien millorar paràmetres tant rellevants com la freqüència o la velocitat comercial de la xarxa.

Pel que fa a la freqüència de pas i optimització de la infraestructura, l’estudi ha observat un insuficient aprofitament dels recursos, al constatar-se eixides simultànies en línies amb trams de recorreguts coincidents, com en el cas de les línies 1 i 2, 3 i 11, 12 i 15; o 4 i 9. Per això, es proposa escalonar les eixides i obrir la via reservada del Tram en l’Avinguda del Mar i els passeigs Morella i de la Universitat, amb la finalitat de prioritzar el trànsit i aconseguir rebaixar les freqüències, que se situen en una mitjana de 23 minuts.

En el cas de la línia del Grau, els investigadors proposen la seua incorporació plena a la xarxa municipal, ara és de titularitat de la Generalitat Valenciana, i la creació de connexions directes de les platges amb centres d’atracció com l’Hospital General Universitari. Altres de les mesures se centren en la qualitat de la prestació i accessibilitat, proposant completar la instal·lació de marquesines en les parades que l’espai públic ho permeta, així com procurar la màxima accessibilitat a les parades, amb l’aprofitament de les usades en el Tram.

Respecte a aquest mitjà, l’informe indica que caldria equiparar les prestacions a un BRT (Bus de trànsit ràpid) aplicant mesures com millorar la preferència semafòrica, la prolongació fins a la platja del Pinar, la habilitació de l’accés per totes les portes per agilitzar-ne l’entrada, la implantació d’una freqüència d’almenys 10 minuts o la creació d’una doble plataforma en tots el nous trams que es construisquen en el futur.

La informació als usuaris i usuàries és un dels punts més deficients de l’actual sistema de transport urbà, tot i les millores introduïdes els últims anys. L’estudi explica que s’ha d’oferir una informació clara i senzilla amb un disseny unificat i indicar en les parades sense pantalla l’horari de pas de cada línia. També cal completar i unificar la informació que ofereixen les diferents pàgines web i reunir-la en una única app, així com millorar el pagament, pel que proposen la creació d’un sistema tarifari integrat, amb una targeta interoperable i aprofitar la tecnologia, per exemple, per a pagar amb el mòbil.

L'informe també planteja mesures en els serveis especials, com l’ampliació del recorregut i circulacions de les línies 5 i 13 o la creació de nous serveis per al mercat de dilluns o els partits de fútbol en Castàlia; la creació de nous carrils reservats (ja previstos en el PMUS i en el PMoME) o ampliar la cobertura amb la implantació de llançadores als polígons industrials o l’establiment de transport a la demanda en zones de baixa densitat com la Marjaleria.

Els investigadors asseguren que, en alguns casos, solucionar les disfuncionalitats i millorar diversos paràmetres seria possible amb mesures d’optimització sense cap cost per les arques públiques, encara que són conscients que altres impliquen actuacions públiques més decidides. Tot i això es mostren contraris a mesures com la gratuïtat del transport (llevat dels abonaments per a col·lectius vulnerables), perquè pensen que si el pressupost destinat a elles s’inverteix en la millora dels paràmetres del servei, això redundaria en una oferta més atractiva i competitiva.

El perfil del viatgers que usen el transport públic urbà a Castelló indica que la població captiva (aquella que per edat o condició social no podrien desplaçar-se en vehicle particular) és el principal col·lectiu usuari d’una xarxa de transport que «encara no resulta una alternativa real per la mobilitat, inclosos aquells que disposen de vehicle» i que aspectes com el preu no són un dels criteris determinants per al seu ús, sinó la qualitat de l’oferta.

La secció castellonenca de l’Institut Interuniversitari de Geografía, coordinada pel professor Juan Bautista Ferreres, està integrada per professorat de les àrees d’Anàlisi Geogràfica Regional i Geografia Humana, que estudien i analitzen dades meteorològiques, de mobilitat, despoblació, turisme o patrimoni. Es va crear per la Universitat d’Alacant en 1982 i el Laboratori de Clima de la Universitat Jaume I es va integrar el mateix en juliol de 2009, quan va passar a ser interuniversitari.

L’informe està disponible en la pàgina web de l’Institut Interuniversitari de Geografia: https://iig.ua.es/es/documentos/noticias/2023/iig-propuestas-mejora-tte-pub-cs-prensa.pdf