El simpòsium anual organitzat per l’Institut de Materials Avançats-INAM al campus castellonenc ha permès l’intercanvi de coneixement entre el personal investigador d’aquest centre i els tres investigadors convidats: Jesús Jiménez-Barbero del CIC bioGUNE-Centre d’Investigació Cooperativa en Biociències; Beatriz Royo del Laboratori de Catàlisi Organometàl·lica de l’Institut de Tecnologia Química i Biològica de Portugal; i Hernán Míguez de l’Institut de Ciència dels Materials de Sevilla (CSIC).
La jornada s’ha iniciat amb la intervenció de Jesús Jiménez-Barbero, qui ha parlat sobre com les interaccions entre proteïnes i carbohidrats medien en moltes activitats biològiques: la fecundació, la maduració de teixits o els processos patològics i el treball investigador que realitzen per esbrinar els factors estructurals i conformacionals, així com les característiques fisicoquímiques que rigen aquestes interaccions moleculars, especialment el paper dels glicans. Per avançar en aquest coneixement, el seu equip investigador s’ha centrat en l’aplicació de mètodes de RMN (Ressonància Magnètica Nuclear) d’última generació, assistits també per una varietat de tècniques sintètiques, de biologia molecular, computacional i biofísiques.
A continuació, la investigadora Beatriz Royo ha parlat sobre el desenvolupament de catalitzadors basats en metalls de transició, i més concretament, els complexos de manganès, un metall molt abundant a la cortesa terrestre, no tòxic i amb un baix preu, fets que el converteixen en una alternativa molt atractiva en catàlisi enfront dels costosos metalls nobles. Royo ha explicat detalladament algunes de les experimentacions que duu a terme el seu grup d’investigació. Posteriorment a la seua intervenció, ha tingut lloc una sessió de pòsters dels joves investigadors i investigadores de l’INAM.
L’última intervenció ha estat a càrrec d’Hernán Míguez, qui ha explicat que l’acoblament llum-matèria en materials optoelectrònics els pot inferir una capacitat d’absorció o d’emissió de llum en freqüències i rangs espectrals on el sistema desacoblat no mostra a penes luminescència. «Aquests efectes sorgeixen, ha comentat, com a resultat de la reconfiguració de l’estructura electrònica de les molècules i dels modes òptics en l’acoblament». Míguez ha mostrat diferents formes de modificar la resposta òptica dels materials optoelectrònics i ha citat com alguns camps d’aplicació la fotovoltaica o la fotodetecció.
Fotos: Efraim Vidal