Especialistes en diverses branques de Dret han coincidit a la Universitat Jaume I de Castellón per explicar els reptes normatius i legislatius del camí cap a la sostenibilitat des d’un punt de vista socioeconòmic durant la jornada «El repte de la transició verda socioeconòmicament justa: balanç i propostes jurídiques», organitzada per les professores Margarita Miñarro i Pilar Conde del grup Nous reptes sociolaborals vinculats a l'emergència climàtica (Laborclima) en col·laboració amb la Universitat de Jaén.
La jornada ha estat inaugurada pel professor Jesús Lancis, vicerector d’Investigació, acompanyat per la directora de la jornada, Margarita Miñarro i el catedràtic de la Universidad de Jaén, Cristóbal Molina. Lancis destacat la importància de fer propostes des de tots els àmbits davant el repte del canvi climàtic perquè «no és únicament un tema tecnològic» sinó que «cal protegir a les comunitats més vulnerables durant la transició» i els professionals del Dret «tenen molt que aportar des de distintes especialitats».
Per la seua banda, la professora Miñarro ha indicat que la «transició ecològica és un repte al que cal aportar respostes des de diferents disciplines» i el professor Molina ha destacat la necessitat de dedicar temps a realitzar projectes vinculats a la sostenibilitat «perquè hem d’aconseguir fer una transició el més justa possible».
En la primera taula redona, moderada per la professora de l’àrea de Dret Constitucional de l’UJI, Beatriz Tomás, han intervingut Chiara Marullo, professora de l’àrea de Dret Internacional Privat de l’UJI, qui ha parlat sobre la «diligència empresarial deguda», que és la gestió que ha de portar a terme una empresa per identificar els riscos (mediambientals, laborals o humans) de la seua activitat per prevenir els hipotètics impactes sobre les persones o el medi ambient, mitigar els seus efectes si es produeixen i reparar el dany causat.
En la seua opinió, aquesta «diligència» cal aplicar-la a les operacions empresarials, la cadena de subministrament i en la resta de relacions empresarials de una manera continua. En la normativa europea existeixen procediments sectorials que ja contemplen alguns aspectes i s’està treballant, en l’àmbit comunitari, per fer una normativa conjunta, per això, ha comentat «el món jurídic demana que s’incloga també en el procés el canvi climàtic».
La segona ponència d’aquesta primera taula ha corregut a càrrec de Manuel Correa, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad Carlos III de Madrid, qui ha insistit en la necessitat d’abordar una manera internacional la defensa del medi ambient. Correa ha assegurat que «cal redefinir l’actual model econòmic» i comptar amb instruments internacionals de referència per aconseguir el compliment de la normativa de protecció mediambiental.
El professor s’ha mostrat partidari dels acords marc internacional, perquè estenen els compromisos adquirits a tota la cadena de valor i estableixen conseqüències per l’incompliment. «Per aconseguir una transició ecològica justa, ha dit, cal abordar el repte des d’una dimensió transnacional, donar rellevància al principi de diligència i apostar per un diàleg transnacional».
La jornada ha comptat també amb altres ponents com María Teresa Iguartua, de l’àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad de Sevilla; Alfonso Parras i Arturo García, professors de Dret Mercantil de la Universidad de Jaén; Cristóbal Molina, de l’àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad de Jaén; i les mateixes organitzadores, les professores Miñarro i Conde, qui han participat en altres dues taules dedicades a l’impacte del canvi climàtic en la manera de treballar i els seus efectes sobre la salut i a les polítiques de transició energètica i la seua relació amb el mercat de treball i l’economia social.
Aquesta jornada organitzada per la universitat pública de Castellón amb la Universidad de Jaén es desenvolupa dins del projecte «Cap un nou ecosistema jurídic per a una transició verda socioeconòmicament justa: anàlisi i propostes de millora», finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN/AIE/10.13039/501100011033/) i per «FEDER Una manera de fer Europa».