L’estudi de les restes arqueològiques de l’abric de la Font d’Horta situa aquesta ocupació entre els últims assentaments mesolítics o un grup capdavanter neolític que explora el terreny

13/06/2022 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L’estudi de les restes trobades a l’abric de la Font d’Horta (Vilafranca, Castelló), realitzat per l’investigador del programa GenT Dídac Román de la Universitat Jaume I de Castelló i la investigadora Inés Domingo de la Universitat de Barcelona, ha conclòs que ens trobem davant d’un assentament d’una de les darreres poblacions caçadores i recol·lectores que van habitar en la Mediterrània Ibèrica, segons expliquen en l’article publicat en el número 73 de la revista Munibe Antropologia-Arkeologia d’Aranzadi.

L’abric de la Font d’Horta és una xicoteta cavitat d’uns tres metres de longitud per dos de profunditat que es troba al marge dret del barranc que li dona nom, a més de 1.200 metres sobre el nivell del mar, al terme municipal de Vilafranca, que per la seua situació en una llarga cinglera podria formar part d’una cavitat major. El jaciment va ser descobert en 2016 i en 2017 es van realitzar els treballs d’excavació que van permetre recuperar 451 elements: 437 restes d’indústria lítica, 10 de fauna, 3 adorns penjoll i un colorant.

L’estudi de les restes recuperades, on destaca l’absència de ceràmica i la presència de projectils geomètrics, fan pensar als dos investigadors que el jaciment pertany a un grup humà de finals del mesolític. Una dada molt interessant és la presència d’una peça amb un retoc en doble bisell, un estil de fabricació dels projectils que sol vincular-se a les primeres poblacions agrícoles i ramaderes. La presència d’aquesta peça «ens fa pensar que aquest grup caçador havia tingut contacte amb els primers neolítics que estaven arribant al nostre territori», expliquen Román i Domingo.

Atesa la presència del segment de doble bisell (una peça que ha sigut objecte d’una interessant discussió sobre la seua adscripció cronocultural en els últims 40 anys), l’equip investigador va decidir enviar un xicotet fragment de l’os, probablement de cérvol, per a la seua datació radiocarbònica i tractar així de conèixer la data exacta de l’ocupació de la cavitat.

La data obtinguda –7570-7441 cal. BP (5621-5492 cal. BC)–  «posa en evidència que el món del grup humà que va ocupar aquest jaciment es trobava immers en un procés de canvi, ja siga per ser els últims o per ser els primers de dos sistemes econòmics que en aquells moments podrien estar coexistint a l’est de la península Ibèrica. L’anàlisi de totes les dades fa que finalment ens decantem per la primera opció», comenten Román i Domingo.

Del conjunt faunístic trobat, deu peces, només s’han pogut identificar dues, una de cérvol i una altra de cabra, que són els dos animals més representats en els jaciments mesolítics de l’entorn. I pel que fa als elements d’adorn, s’han recuperat tres petits caragols marins perforats, espècies típiques dels adorns del mesolític en la Mediterrània peninsular i la vall de l’Ebre.

Aquest estudi forma part dels projectes que aquest equip està desenvolupant en la zona del Maestrat i els Ports des de fa una més d’una dècada, i que estan permetent avançar de manera molt important en el coneixement de les darreres societats caçadores i recol·lectores, així com en l’estudi de l’art rupestre llevantí al nostre territori.

La investigació s’ha desenvolupat en el marc dels projectes HAR2016-80693-P (Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat), del projecte ERC CoG LArcHer, finançat pel Consell Europeu d'Investigació (ERC) a través del programa de recerca i innovació de la Unió Europea Horitzó 2020 (acord de subvenció núm. 819.404), i pel projecte CIDEGENT/2018/043 del Pla GenT de la Generalitat Valenciana.

Article: https://www.aranzadi.eus/fileadmin/docs/Munibe/maa20227301.pdf

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions