Una tesi doctoral de l’UJI evidencia el fracàs del model d’externalització de la producció de la desapareguda Radiotelevisió Valenciana (RTVV)

22/12/2022 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Els mitjans de comunicació públics van nàixer amb la finalitat de desenvolupar mitjans de proximitat que potenciaren la cultura, la identitat i les llengües pròpies dels seus territoris, així com l’enfortiment del sector audiovisual autonòmic que fera possible el creixement de les indústries culturals locals i del teixit industrial relacionat amb el camp de la comunicació i de l’audiovisual. Per desgràcia, a la Comunitat Valenciana RTVV va desenvolupar un model d’externalització de la producció que va tenir poc d’impacte en el sector audiovisual valencià.

El passat 15 de novembre, el docent, periodista i investigador Raúl Carbonell Górriz va presentar la seua tesi doctoral «Externalización de la producción en las televisiones públicas autonómicas: el caso RTVV», sota la direcció de Javier Marzal Felici i María Soler Campillo, professors del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I.

L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral ha sigut «analitzar el paper que Radiotelevisió Valenciana va exercir com a dinamitzador del sector audiovisual valencià en els seus 24 anys d’història». I això ha suposat, a més, analitzar les tendències d’externalització de la producció de continguts audiovisuals en altres televisions públiques i privades; identificar el paper que les RTV públiques autonòmiques han jugat com a dinamitzadores de les indústries audiovisuals i culturals locals; la realització d’una estimació del volum de programació externalitzada per RTVV en els seus 24 anys d’existència, i la identificació d’algunes pràctiques de clientelisme denunciades per alguns experts en relació amb les externalitzacions realitzades per la cadena autonòmica per a la producció de diversos espais televisius.

La investigació desenvolupada ha utilitzat tècniques d’investigació quantitatives –com la consulta d’informació aportada per entitats públiques i privades, la consulta del catàleg «Fem tele de 9», l’anàlisi dels diaris oficials de la CV en les quals es van publicar concessions d’ajudes a la producció audiovisual o l’anàlisi dels informes del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, amb els balanços econòmics–, així com tècniques d’investigació qualitatives –com l’estudi d’investigacions acadèmiques, publicacions i informes, la realització de qüestionaris de preguntes a diferents agents del sector audiovisual i d’entrevistes en profunditat a experts i professionals rellevants del sector valencià.

La principal conclusió que ofereix aquesta investigació és que Radiotelevisió Valenciana va jugar un important paper com a dinamitzador del sector audiovisual valencià independent, però aqueix paper no va ser suficient per a consolidar la indústria audiovisual valenciana. Entre els continguts audiovisuals de ficció externalitzats en els 24 anys d’història d’RTVV s’han comptabilitzat 29 sèries de ficció, 54 TV movies i quatre minisèries;  i com a programes d’entreteniment externalitzats, s’han identificat 444 programes, 144 sèries documentals i programes divulgatius culturals, 64 concursos, 40 talk shows, programes d’entrevistes i debats. El total de productores que van participar en l’externalització de la producció d’RTVV ascendeix a 167, de les quals el 45% tenia el seu domicili fora de la Comunitat Valenciana.

L’estudi de Carbonell mostra que RTVV es va comportar de manera molt similar a la resta de cadenes públiques autonòmiques, amb una alta producció pròpia en programes informatius, i alta producció aliena en el terreny de la ficció –seguint la tendència de la resta de cadenes autonòmiques–, que no diferia molt del comportament d’RTVE en el camp de la producció d’entreteniment.

La present investigació, desenvolupada entre 2015 i 2022, permet entendre que els mitjans de comunicació públics de proximitat són importants motors de les indústries culturals, dinamitzadors del sector audiovisual i vertebradors territorials i culturals a l’Europa de les regions. «En un moment com l’actual, quan algunes formacions polítiques, i fins i tot alguns destacats polítics, encara s’obstinen a qüestionar el valor dels mitjans de comunicació públics, una investigació com aquesta permet constatar amb evidències la rellevància que va tenir RTVV, malgrat la seua deficient gestió, i la necessitat de recordar els errors comesos en el passat perquè no tornen a repetir-se. Ens trobem, doncs, davant una investigació que ha de servir per a implementar polítiques públiques que permeten millorar la situació del sector audiovisual valencià, necessitat de majors inversions i de la màxima independència i professionalitat en la seua gestió», segons han destacat els membres del tribunal i els seus directors acadèmics, els professors Javier Marzal Felici i María Soler Campillo.

La tesi doctoral presentada per Raúl Carbonell Górriz ha obtingut la màxima qualificació possible, excel·lent cum laude, atorgada pel Tribunal, que ha estat integrat per tres reconeguts experts en la matèria, per la seua doble condició de professionals i acadèmics: Juan Miguel Aguado, catedràtic de Periodisme de la Universitat de Múrcia i director de la radiotelevisió pública de Múrcia RM7 en el període 2016-2020; Lola Bañón, periodista en RTVV durant els 24 anys d’història de la radiotelevisió pública valenciana, entre 1989 i 2013, a més de docent i investigadora a la Universitat de València; i Carlos López Olano, periodista en RTVV entre 2004 i 2013, i docent i investigador a la Universitat de València.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions