Un estudi de laboratori realitzat pels investigadors Jaume García-Segarra (Universitat Jaume I), Carlos Alós Ferrer i Alexander Ritschel (tots dos de la Universitat de Zuric), publicat en la prestigiosa revista Nature Human Behaviour, revela que l’egoisme econòmic en les decisions que afecten grans grups és compatible amb un comportament generós quan es tracta d’interaccions bilaterals, és a dir, que tots dos tipus de comportament coexisteixen en els mateixos individus.
Les últimes dècades han sigut testimonis d’una greu pèrdua de confiança del públic en general en les institucions financeres, les grans empreses i els responsables de la presa de decisions econòmiques a causa dels freqüents escàndols corporatius i de corrupció. Aquest egoisme econòmic no concorda amb els resultats empírics de l’economia del comportament, que demostren alts nivells de comportament prosocial en les interaccions bilaterals i baixos nivells de comportament deshonest.
Amb la finalitat d’esclarir aquesta aparent contradicció, els investigadors van dissenyar un nou paradigma experimental, el joc d’«El gran lladre», en què van participar 640 estudiants universitaris i en el qual un individu podia emportar-se impunement fins a la meitat dels guanys d’un gran grup de participants.
«Les decisions en aquest joc impliquen l’apropiació d’una fracció dels guanys d’uns altres, la qual cosa capta un aspecte fonamental dels escàndols empresarials, ja que perjudica activament un grup gran. En canvi, aqueixos mateixos subjectes mostren un comportament prosocial en els jocs bilaterals estàndard que afecten el repartiment d’una dotació entre dos individus», expliquen els investigadors.
En l’experiment, es va assignar a la meitat dels participants el rol de lladre i a l’altra meitat el de víctima. Els lladres prenien la decisió sobre quina fracció dels guanys de les víctimes desitjaven emportar-se, 0%, 10%, 33% o 50%. Dels 320 «lladres», més de la meitat van decidir robar el màxim, és a dir, la meitat dels guanys de les víctimes, mentre que un 26,8% van decidir emportar-se el 33%. Per tant, el 83,12% dels lladres van prendre una de les dues opcions que més perjudiquen les víctimes.
D’altra banda, per a permetre la comparació amb les mesures estàndard de prosocialitat els jugadors de tots dos rols també van prendre prèviament decisions en una sèrie de jocs bilaterals, en els quals la majoria dels lladres van declinar prendre l’opció que més perjudicava el receptor, mostrant per tant un comportament predominantment prosocial.
Els resultats obtinguts posen de manifest que els mateixos individus poden comportar-se de manera egoista quan interactuen amb un gran grup de persones i, al mateix temps, mostrar nivells estàndard de comportament prosocial quan només implica un altre individu. Aquesta conclusió suggereix que danyar molts individus podria ser més fàcil que danyar-ne només un. En aquest sentit, els autors de l’estudi assenyalen que «quan ens enfrontem amb un únic adversari en un joc bilateral, apropiar-se d’una quantitat monetària determinada pot comportar una gran diferència entre les dues persones. No obstant això, en apropiar-se dels ingressos d’un grup gran, el mateix guany personal implica una diferència percentual menor, és a dir, és més probable que es compense l’aversió a la desigualtat».
Finalment, aquest experiment ha permès mostrar que no cal recórrer a explicacions d’autoselecció d’un tipus específic de persones per a ocupar posicions d’alta responsabilitat a l’hora d’explicar aqueixos comportaments egoistes i antisocials, sinó que qualsevol subjecte pot sucumbir a una temptació econòmica si aquesta última és de suficient magnitud.
Article complet:
Referència:
Alós-Ferrer, C., García-Segarra, J. & Ritschel, A. Generous with individuals and selfish to the masses. Nat Hum Behav (2021). https://doi.org/10.1038/s41562-021-01170-0