UJI
  • UJI
  • Notícies
  • El professorat universitari espanyol treballa més hores de les que marca el seu contracte i el 50% realitza més d’un dia extra de feina setmanalment

El professorat universitari espanyol treballa més hores de les que marca el seu contracte i el 50% realitza més d’un dia extra de feina setmanalment

17/07/2021 | SCP

El 80% del professorat universitari espanyol treballa més de les 37,5 hores establertes i el 50% realitza més d’un dia extra de feina setmanalment, segons es desprén de l’anàlisi de les dades recollides en una enquesta realitzada al personal docent i investigador de diferents universitats espanyoles pel professor Ismael Cabero Fayos del Departament d’Educació i Didàctiques Específiques i la catedràtica Irene Epifanio López del Departament  de Matemàtiques de la Universitat Jaume I de Castelló i integrant de l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano.

El treball titulat «A Data Science Analysis of Academic Staff Workload Profiles in Spanish Universities: Gender Gap Laid Bare» [Una anàlisi de la ciència de dades dels perfils de càrrega de treball del personal acadèmic en les universitats espanyoles: la bretxa de gènere al descobert] ha sigut publicat en el número 11 de la revista Education Sciences i s’hianalitzen les càrregues de treball (acadèmic i domèstic) del personal docent i investigador universitari, amb la finalitat d’oferir dades rellevants que siguen considerades a l’hora d’aplicar modificacions en l’actual legislació.

L’enquesta, realitzada abans del confinament de març de 2020, ha comptat amb 703 participants, el 51% dones (356) i el 49% homes (347). S’hi han considerat diversos factors com el gènere, la categoría professional, l’edat o les matèries impartides; a més, les tasques avaluades no inclouen només les acadèmiques, sinó que també s’han incorporat les domèstiques. En opinió de l’equip investigador, «tenir una instantània del personal acadèmic espanyol pot ser molt útil a l'hora de realitzar l’avaluació de l’impacte de gènere obligatòria per a canviar lleis, polítiques o programes».

Les conclusions posen de manifest que, tot i que les tasques docents són bàsicament idèntiques entre els gèneres, les dones dediquen de mitjana més temps a la tutoria, la preparació de classes, tasques posteriors a la docència i supervisió de l’estudiantat, «el que podria considerar-se com més temps dedicat a la millora en la qualitat de l’ensenyament», comenten Cabero i Epifanio. La diferència entre dones i homes és de quatre hores a la setmana, el que representa que un crèdit ECTS comporta unes 47 hores de mitjana a l’any per a una dona i 40,5 hores per a un home. «No obstant això -comenten els investigadors-, la qualitat de l’ensenyament no es té pràcticament en compte en el sistema nacional d’avaluació per a la promoció de categoria docent». Quant a la investigació, les dades mostren que la diferència entre ambdós col·lectius per al personal a temps complet és mínima, unes 0,6 hores per setmana.

Pel que fa a l’assignació de recursos, les dades mostren que la figura d’ajudant/a doctor/a (que és considerada el punt d’inici de la carrera acadèmica) té assignats un nombre de crèdits de docència superior al recomanable per a figures laborals amb funcions d’investigació: «Això podria sugerir -comenten Cabero i Epifanio- que els recursos no s’assignen correctament, ja que el personal principiant no hauria de tenir tanta sobrecàrrega amb la docència». A més, l’edat mitjana d’aquest personal és de 39 anys, una edat no tan jove que «podria ser senyal d’un problema en el sistema universitari espanyol».

En l’apartat de les tasques domèstiques o familiars, les dones acadèmiques dediquen una mitjana de 10 hores més a la setmana que els homes a la cura de persones i a les feines i responsabilitats relacionades amb la llar. En el cas concret de les cures, la diferència entre els dos sexes és de 30 hores setmanals de mitjana en el rang de 35 a 40 anys, que és el període de criança més freqüent. «Aquest és un clar senyal, comenta l’equip investigador, que els rols de gènere segueixen estant presents entre el personal acadèmic universitari».

Per això, els investigadors opinen que les modificacions legals en l’àmbit universitari haurien d’abordar les troballes clau, com ara que la figura d’ajudant/a no és tan jove i està carregada de docència; que la major part del personal realitza hores extraordinàries no reconegudes o que hi ha una bretxa de gènere en el temps dedicat a la qualitat de la docència i a les tasques de cura de persones que vulnera la Llei d’igualtat.

Un dels trets originals d’aquest treball, a més de la instantània actual sobre la distribució de tasques del personal docent i investigador universitari, és l’anàlisi estadística realitzada. A més de mostrar la mitjana, s’ha inclòs un resum amb cinc números, que és millor per a distribucions esbiaixades o que contenen valors atípics, com és el cas d’aquest tipus de dades. «D’aquesta manera -expliquen els investigadors-, descobrim una imatge millor que quedaria en ocult si només es mostrara la mitjana». També s’han usat tècniques innovadores d’aprenentatge estadístic (clustering i anàlisi arquetípica) que ofereixen els perfils de càrrega de treball del personal acadèmic, que seria la primera vegada que s’apliquen en aquesta temàtica.

Article:

«A Data Science Analysis of Academic Staff Workload Profiles in Spanish Universities: Gender Gap Laid Bare». Ismael Cabero i Irene Epifanio. Educ. Sci. 2021, 11 (7), 317. https://doi.org/10.3390/educsci11070317

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions