L’edat, principal explicació per a les mutacions genètiques pròpies del càncer de pell

15/06/2021 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L’estudi internacional ha estat dirigit pel grup d’investigació de l’UJI sobre l’Evolució del Genoma del Càncer

El Grup d’Investigació sobre l’Evolució del Genoma del Càncer de la Universitat Jaume I ha dirigit un estudi internacional, L’efecte de l’edat en l’adquisició i selecció de mutacions impulsores del càncer en pells normals exposades al sol. La principal conclusió d’aquest treball és que l’edat és el factor que explica la majoria de les mutacions genètiques associades a l’aparició i desenvolupament dels diferents tumors cancerígens que afecten la pell. Els autors han publicat un article sobre la recerca a Annals of Oncology, la prestigiosa revista oficial de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica.

L’equip liderat pel professor Conrado Martínez-Cadenas ha treballat en aquesta recerca juntament amb el Dr. Gerard Pitarch i la Dra. Laura Mahiques del Servei de Dermatologia de l’Hospital General Universitari de Castelló, i la Dra. Francisca Valcuende del Departament de Dermatologia de l’Hospital Universitari de la Plana, a més de l’Institut del Càncer del University College de Londres (centre d’excel·lència per al càncer al Regne Unit) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica-Centre de Regulació Genòmica (CNAG-CRG) de Barcelona. Per part del Departament de Medicina de l’UJI també va liderar el treball la investigadora Bárbara Hernando.

Segons Martínez-Cadenas, per a aquesta recerca s’ha partit de la seqüenciació de 46 gens en biòpsies de pell normal de 123 individus sans, per a comparar totes les mutacions que hi apareixen «i esbrinar les causes, observant tant l’edat com el fototip o l’exposició al sol, entre molts altres factors». Les mostres van recollir-se en 2019 i durant l’any 2020 es va desenvolupar la seua anàlisi. D’acord amb el resultat, indica el director de la investigació, «l’edat explica el 55,16% de les mutacions», mentre que el fototip de la pell –si aquesta és més clara o més fosca, amb fins a sis graus identificats– està darrere del 17,92% de les mutacions». D’acord amb les conclusions de l’estudi, «l’envelliment no només està associat amb un augment exponencial en el nombre de mutacions genètiques somàtiques acumulades en l’epidermis normal, sinó també amb la selecció i expansió de mutacions associades al càncer».

Martínez-Cadenas destaca que en altres tipus de malalties canceroses, l’edat estava identificada com un factor important, «però pensàvem inicialment que en la pell, pel fet d’estar exposada al sol, el fototip i la història d’exposició crònica al sol anaven a tindre més pes en les mutacions, i no és així». La resta de factors tenen una incidència irrellevant al costat dels dos primers. Ni tan sols resulta significativa la diferència entre les mutacions en zones exposades crònicament al sol i aquelles altres que només s’hi exposen de manera intermitent.

A més, la incidència de l’edat no és lineal en el temps, atès que segons l’estudi la tendència a l’aparició de mutacions s’aguditza a partir dels 60 anys. El director de la investigació destaca que «des d’una determinada edat, hages fet el que hages fet, augmenten les mutacions relacionades amb la predisposició a tindre un càncer». L’explicació? «Els sistemes de reparació d’ADN que tenim els humans comencen a funcionar molt pitjor que en la joventut i primera part de l’edat madura». D’altra banda, també els fumadors presenten més mutacions d’aquest tipus en diferents teixits, «encara que no tinguen a veure amb el pulmó».

Per a il·lustrar la importància dels resultats de la recerca, Martínez vol recordar que les causes concretes de les mutacions somàtiques que deriven en altres tipus de càncer romanen  desconegudes en aproximadament un 70% dels casos.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions