Un estudi longitudinal realitzat per investigadors del Laboratori d'Economia Experimental de l'UJI durant el primer estat d'alarma mostra que la satisfacció amb la vida reportada diàriament durant el confinament va augmentar lleugerament, i que va ser major per a aquelles persones amb una expectativa de confinament més llarga. En conseqüència, l'article suggereix que les autoritats haurien de ser més cautes a l'hora de crear falses expectatives a la població sobre la fi de confinament, amb l'objectiu d'evitar reaccions emocionals negatives, derivades de la frustració originada pel seu incompliment.
L'experiment es va realitzar en línia (mitjançant la plataforma Googleforms) amb 1.131 persones voluntàries d'una edat mitjana de 30 anys (96% de la Comunitat Valenciana, 79% de la província de Castelló). El 60% de la mostra era femenina i el seu nivell educatiu es repartia entre un 68% amb títol universitari; 10% educació secundària; 10% mestratge; 8% formació professional, 2% amb doctorat i la resta educació primària. Quant al seu estat de salut, el 86% va indicar que no tenia cap malaltia crònica al començament de l'estudi.
A l'inici de l'estat d'alarma es va requerir dels participants una estimació sobre la duració del mateix incentivant la resposta mitjançant l'adjudicació aleatòria de 20 premis de 200 euros entre els encertants. Durant 84 dies consecutius (del 29 de març al 20 de juny de 2020), l'equip investigador, integrat per Gerardo Sabater Grande, Aurora García Gallego, Noemí Herranz Zarzoso, del Departament d'Economia de l'UJI i Nikolaos Georgantzís, amb doble afiliació Departament d'Economia UJI i BSB - Escola de Negocis de Borgonya, en la Université Bourgogne Franche-Comté, Dijon (França), van examinar l'evolució temporal de la satisfacció amb la vida durant des de la primera fase de la pandèmia fins a la volta progressiva a certa normalitat.
El qüestionari diari que s'enviava als participants incloïa dues preguntes bàsiques relacionades amb la satisfacció amb la vida i l'estat de salut. Dues vegades a la setmana, s'incloïen tres preguntes més vinculades a la malaltia: si s'havia mostrat algun símptoma, si estarien disposats a fer-se un test gratuïtament (acceptant un confinament obligatori en cas de ser positiu), o pagar pel mateix per a rebre informació privada sobre un possible positiu (deixant en mans de la responsabilitat individual el confinament consegüent). A més, també es van obtenir dades sobre trets de personalitat mitjançant el test NEO-FFI, amb l'objectiu d'analitzar l'evolució de la satisfacció amb la vida percebuda durant l'estat d'alarma en funció d'aquests. En concret, aquests trets són neuroticismo, extraversió, obertura a l'experiència, amabilitat i consciència.
Els resultats d'aquest estudi conclouen que no sols els subjectes més optimistes sobre la fi del confinament van reportar un grau de satisfacció amb la vida diària menor, sinó també aquells amb trets de personalitat més neuròtics i menys amables. Addicionalment, aquells subjectes que van reportar majors nivells de satisfacció amb la vida durant el confinament, estaven més disposats a pagar per fer-se un test privat i menys a acceptar un test gratuït que poguera comportar un confinament obligatori.
Article publicat en la revista multidisciplinària Frontiers in Psychology: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2021.635145/full