El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Jaume I de Castelló, Manuel Chust Calero, professor del Departament d’Història, Geografia i Art, ha sigut elegit per unanimitat per l’Acadèmica Mexicana de la Història com a corresponsal internacional electe d’aquesta institució.
La investigació del professor Chust es desenvolupa al voltant del procés revolucionari liberal espanyol i hispanoamericà. L’equip del qual forma part ha investigat el paper de les forces armades en el cas de les milícies nacionals i la milícia cívica a Mèxic.
Una altra de les línies d’investigació és la història parlamentària dels diputats peninsulars i americans a les Corts de Cadis i Madrid (1810-1814) i en les Corts del Trienni Liberal, així com la qüestió municipal i de les diputacions provincials, tant en l’àmbit valencià, com en l'espanyol i novohispanomexicà.
L’investigador ha publicat nou llibres com a autor o coautor; 27 com a editor o coeditor; 125 capítols de libres i articles en revistes especialitzades; ha presentat 158 ponències en congressos internacionals i nacionals i ha impartit 57 conferències. Ha sigut secretari i director de Departament i vicerector de Professorat i de Relacions Institucionals.
També ha realitzat diverses estades de docència i investigació en universitats i centres d’investigació en diversos països d’Hispanoamèrica i a França. De 2002 a 2018 va formar part del comitè directiu de l’Associació d’Historiadors Europeus d’Amèrica Llatina (AHILA).
Des de 2020 és vicepresident de l’Associació Llatinoamericana d’Història (ALAHIS) i codirector de les Jornades Virtuals d’Història d’Amèrica. A més a més, és director de la col·lecció «Amèrica» de Publicacions de la Universitat Jaume I i de la col·lecció «Sílex Ultramar» sobre la història d’Amèrica entre els segles XVI a XX.
En 1835 el govern de la República va fundar la primera Acadèmia Mexicana de la Història, integrada per distingits intel·lectuals, però la iniciativa no va prosperar. Després de diversos intents en distintes dècades, en 1919 destacats historiadors (membres de l’Acadèmia de la Història de Madrid) van impulsar la creació de la institució a Mèxic.
En l'actualitat, l'Acadèmia reuneix destacats exponents de la història política, eclesiàstica, social, institucional, econòmica i de l'art, incloent-hi els enfocaments antropològic i arqueològic. Les seues èpoques d’estudi inclouen la història prehispànica, colonial, del segle XIX, de la Revolució i la contemporània.