Investigadors i investigadores de la Institució Milá i Fontanals (IMF) i de l'Institut d'Arqueologia (IAM), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), al costat de científics del Museu de l'Evolució Humana (MEH), la Facultat de Veterinària de la Universitat d'Extremadura (UEx), el Centre Mixt UCM-ISCIII d'Evolució i Comportaments Humans de Madrid, el Laboratori d'Arqueologia Prehistòrica de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i de la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), han participat en el major estudi genètic realitzat fins al moment, gràcies al qual s'ha pogut determinar que els cavalls dels quals descendeixen tots els cavalls domèstics actuals es van domesticar per primera vegada en les estepes al nord del Caucas i, des d'ací, es van estendre a altres regions d'Àsia i Europa. Amb aquest estudi es posa fi a un llarg debat entorn del lloc i la cronologia en la qual es documenten les primeres evidències de domesticació dels cavalls que van originar les poblacions actuals, així com a les preguntes que giren entorn del moment en què aquest procés de domesticació va començar a estendre's a altres regions del planeta, substituint altres tipus de cavalls existents en aquell moment. Els resultats han sigut publicats en el número del mes d'octubre de la prestigiosa revista internacional Nature.

Per a arribar a aquesta conclusió ha fet falta un equip compost per 114 institucions i 162 investigadors especialitzats en arqueologia, paleogenètica i lingüística, liderats pel professor Ludovic Orlando, investigador del CNRS i investigador principal del Projecte ERC-PEGASUS, encarregat al costat del France Genomique-Projecte Bucéphale, del finançament de la investigació. L'estudi ha inclòs la seqüenciació del genoma de 273 restes de cavalls que van poblar diverses regions d'Euràsia en un arc cronològic que s'estén entre els 50.000 i els 200 anys a.C. Tota la informació genètica ha sigut seqüenciada en el Centre for Anthropobiology and Genomics of Toulouse, CAGT (CNRS/Universitat de Tolosa III–Paul Sabatier) i Genoscope (CNRS/CEA/Universitat d'Évry), abans de ser comparada amb els genomes dels cavalls domèstics moderns. Gràcies a l'àmplia bateria d'anàlisis estadístiques realitzades, ha pogut constatar-se que entre el 2200 i el 2000 a.C. es va produir un dràstic canvi en el qual el perfil genètic existent en les estepes pòntiques va començar a estendre's més enllà de la seua regió d'origen, reemplaçant en uns pocs segles a totes les poblacions de cavalls salvatges des de l'Atlàntic fins a Mongòlia.

Segons L. Orlando, «s'ha vist que aquest reemplaçament en la composició genètica de les poblacions euroasiàtiques està associat a diferències genòmiques significatives entre aquest nou tipus de cavall i els cavalls de les poblacions que van desaparèixer. D'una banda, aquest nou tipus de cavall procedent de les estepes del nord del Caucas tenia un comportament més dòcil i, d'altra banda, una constitució més robusta en l'esquelet vertebral». Els investigadors han suggerit que aquestes característiques van ser el detonant de l'èxit en la selecció d'aquests animals, en un moment en el qual els viatges amb cavalls van començar a generalitzar-se per Euràsia.

Segons Pablo Librado (CNRS), primer autor d'aquesta investigació, «a més, aquest estudi ha posat de manifest que la distribució d'aquest nou tipus de cavall per Àsia coincideix amb l'aparició dels carros lleugers i amb la difusió de les llengües indoiranianes. Per contra, la migració de les poblacions indoeuropees des de la zona de les estepes al cor d'Europa durant el tercer mil·lenni a.C., no va tenir aquest nou tipus de cavall com a vector de la seua expansió. Aquest resultat demostra la importància d'incorporar també la història genètica dels animals quan s'analitza la dimensió de les migracions humanes i els contactes interculturals».

Entre els individus analitzats hi ha èquids procedents de diversos jaciments de la península Ibèrica, entre els quals podem destacar Casas del Turuñuelo (Guareña, Badajoz) i Cova Fosca (Alt Maestrat, Castelló).

La Cova Fosca va ser excavada per Francesc Gusi i Carmen Olaria. Segons C. Olaria, catedràtica de Prehistòria de l'UJI i coautora d'aquest estudi, «la Cova Fosca té un registre arqueozoològic holocè molt ric. Vam poder identificar restes de cavall en nivells del Neolític antic, un tàxon molt rar de trobar en els jaciments ibèrics d'aquesta època. Aquesta singularitat ens va permetre publicar fa anys al costat de Jaime Lira Garrido i Juan Luis Arsuaga les primeres seqüències mitocondrials de cavalls d'aquest lloc». Segons J.L. Arsuaga, director científic del Museu de l'Evolució Humana, catedràtic de Paleontologia de la UCM, director del Centre Mixt UCM-ISCIII i coautor d'aquest estudi, «a la Cova Fosca trobem un llinatge mitocondrial únic i exclusiu d'Ibèria que en l'actualitat apareix en molt pocs cavalls, tots ibèrics o d'origen ibèric. En aquest nou estudi preteníem revelar els secrets genòmics de la Cova Fosca».

Construint Tartessos i Casas del Turuñuelo

Casas del Turuñuelo és un dels descobriments més impactants de l'arqueologia peninsular dels últims anys. Les seues excavacions es desenvolupen sota un projecte dirigit des del IAM-CSIC i estan sent codirigides per Esther Rodríguez González i Sebastián Celestino, també investigadors del IAM-CSIC. Segons Esther Rodríguez González, coautora d'aquest nou estudi, «Turuñuelo és un complex arquitectònic de mitjans del primer mil·lenni a.C. pertanyent a la cultura de Tartessos on hem trobat la major hecatombe documentada fins avui en un jaciment de la protohistòria mediterrània. Aquest sacrifici massiu destaca per la gran quantitat d'èquids que s'han diferenciat al pati d'aquest lloc. Per a aquest estudi en seleccionem l'Èquid 4». Segons afirma Sebastián Celestino, també coautor d'aquesta investigació, «al voltant de Turuñuelo s'ha creat un equip multidisciplinari d'especialistes de les humanitats i les biociències que estan generant un intercanvi constant d'informació i d'idees, oferint un gran enfocament multidisciplinari a l'estudi d'aquest jaciment».

Entre les línies d'investigació de «Construint Tartessos» destaca l'estudi genètic d'aquests èquids sacrificats, del qual s'encarrega Jaime Lira Garrido (UEx/Centre Mixt UCM-ISCIII), qui és coautor d'aquest estudi i afirma que «aquest últim treball dirigit pel professor Orlando ha permès, a més, aprofundir en la història evolutiva dels cavalls ibèrics. En un estudi anterior, Orlando i el seu equip van descobrir que en la península Ibèrica es va desenvolupar un llinatge genòmic ara extint i molt diferent de la resta de llinatges de cavalls euroasiàtics antics i moderns descrits fins avui. L'origen evolutiu d'aquest llinatge i les causes que van portar a la seua desaparició encara no les coneixem. No obstant això, hem pogut identificar en la mostra neolítica de la Cova Fosca les evidències més antigues d'aquest llinatge extint i que l'Èquid 4 de Turuñuelo era, no obstant això, descendent d'aquest nou tipus de cavall que es va distribuir tan ràpidament pel món conegut fa uns 4.000 anys».

Aquest estudi ha sigut finançat principalment pel Consell Europeu d'Investigació (Projecte PEGASUS) i France Genomique (Projecte Bucéphale).

Referència:

Librado, P., (…), Orlando, Ludovic (2021). "The origins and spread of domestic horses from the Western Eurasian steppes". Nature, 20/10/2021.

DOI:

10.1038/s41586-021-04018-9

Ressenyes fotografies:

Ramat de cavalls a les estepes de Mongòlia, la Xina / Ludovic Orlando, juliol de 2019.

Vista 3D del sacrifici d'animals documentat al pati de l'edifici de Casas del Turuñuelo (Guareña, Badajoz) / Projecte «Construint Tartessos» (IAM–CSIC).