Professorat de l’UJI i d’Alzira creen un nou recurs didàtic sobre medi ambient

25/10/2021 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El divulgador científic i sènior de la Universitat Jaume I de Castelló Enric Ramiro, amb la col·laboració de professorat de l’UJI de Ciències Socials, els docents Sara Prades Plaza i José Vicente Gil Noé i la professora de Matemàtiques en l’EPA d’Alzira Pilar Gandía Esteve, ha dirigit la creació del joc CARA I CREU de les comarques del nord del País Valencià, una eina educativa sobre medi ambient. Totes les imatges del joc són originals i han sigut cedides pel professor Ramon Saborit.

El joc CARA I CREU de les comarques del nord del País Valencià és un recurs educatiu matemàgic amb 16 fotografies que mostren algunes activitats més habituals que de forma positiva i negativa es produeixen en la natura, alhora que posen en valor paratges naturals. El material s’ha creat per a FIRUJICIÈNCIA 2021, l’exitosa fira de la ciència de l’UJI, ha estat patrocinat per l’Ajuntament de Castelló de la Plana i s’està repartint gratuïtament per la universitat.

Aquesta eina educativa va adreçada a un públic molt general, ja que la seua presentació i senzillesa en la realització fan que siga útil des d’infantil fins a la universitat. Per a poder-lo fer servir cal saber les direccions d’orientació més bàsiques: dreta, esquerra, dalt, baix i diagonal, i quin és el color negre i el color groc. Amb aquests mínims coneixements, el recurs està preparat per a explicar-se a tots els nivells.

El joc el conformen vuit imatges positives mediambientals que estan referides a paratges d’alt valor ecològic com són Los Estrechos de Montanejos, el bosc d’Oret a Eslida, el Prat Florit de Vistabella del Maestrat, els Orgues de Benitandús a l’Alcúdia de Veo, el cim del Penyagolosa, el Salto de la Novia a Navajas, les Goles del Millars a Almassora i els Estanys d’Almenara. Per contra, les vinyetes mediambientals negatives fan referència a catàstrofes ecològiques com són abocadors il·legals, tala abusiva de vegetació, cases destruïdes per la maror, pedreres, fem, incendis o inundacions.

A partir de l’elecció lliure d’una de les imatges, es donen unes instruccions al jugador o jugadora, que sempre és lliure de triar entre dues possibilitats, però faça el que faça, tothom va a parar al Penyagolosa, la nostra muntanya màgica de 1.813 metres sobre el nivell de la mar i símbol de tot un país. Es tracta d’un forat negre matemàtic que sota l’aparença de ser lliure en triar, va conduint el jugador a través de sis passos a la destinació final planificada.

Evidentment, una major formació possibilitarà un major coneixement i aprofitament dels abundants conceptes que de forma subliminal apareixen en la proposta didàctica. Així mateix, pot provocar debats sobre la normativa mediambiental, els recursos de què es disposa, el major o menor ús per part de la població, les condicions màximes o mínimes del seu aprofitament i un fum de possibilitats de què el públic adult podrà adonar-se a través de la seua utilització.

Mitjançant un joc de caselles amb fotografies, qualsevol persona pot conèixer la qualificació ambiental (positiva o negativa) d’alguns indrets de les comarques del nord del País Valencià i estudiar les accions o activitats que les beneficien o entrebanquen. D’aquesta manera, es fomenta una aptitud respectuosa dels més menuts cap a la natura i que pot aplicar al seu entorn més immediat. Per a més informació, es pot consultar la web de FIRUJICIÈNCIA: https://firujiciencia.uji.es

El joc és automàtic, de forma que no cal preparar res ni tindre coneixements previs, i respon als principis de la matemàgia, una barreja d’operacions matemàtiques i de fonaments màgics basats en la sorpresa, el misteri i la imaginació. Aquesta és una eina que l’equip de treball ja ha utilitzat en altres materials per a fomentar el turisme, com el quadern de l’Alcalatén, les celebracions dels 25 anys de l’UJI i altres de caràcter municipal i cultural, però que també es poden aplicar al món econòmic i en qualsevol tema.

Enric Ramiro Roca (el Cabanyal, València), se sent també part de la Ribera i d’Algemesí. És mestre, llicen­ciat, doctor i màster, però sobretot un enamorat de l’educació, la didàctica i el treball cooperatiu. Forma part del grup Freinet, CODERI i Gea-Clio. Ha tingut la sort de treballar en tots els nivells educatius i en la formació de mestres i professorat.

Les seues línies d’investigació se centren en la didàctica de les ciències socials, l’animació lectora i escriptora, la interculturalitat i la divulgació científica en el seu vessant de matemàgia i experiments. Ha col·laborat en més de 200 llibres i materials docents, ha escrit uns 500 articles i ha participat en unes 1.000 activitats formatives.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions