Deia Albert Camus que «el millor mitjà per a conèixer una població és esbrinar com s'hi treballa». Per això, quan ens han demostrat tot el que estan fent totes les persones que ens estan cuidant hem de valorar la certesa de la seua honradesa. La frenada actual de l'activitat econòmica i cessament d'una part important de l'activitat productiva, juntament amb la limitació de la mobilitat de les persones, és conseqüència de la crisi sanitària per a detenir la propagació mundial de la malaltia COVID-19. No és una crisi financera, ni tan sols una crisi d'excés de producció a causa de la falta de demanda.
Històricament no té precedents ni experiència comparable. Hi ha qui diu que aquesta pandèmia té semblances a una guerra, però no té res a veure amb cap referència bèl·lica. En la seua novel·la Moby Dick, Herman Melville reflexiona sobre la maldat a través de la metàfora de la balena que representa el mal no intencionat, mentre que la guerra és un mal amb intencionalitat i premeditació.
Hem de ser conscients que no estem davant una crisi esporàdica que afecta una regió, sinó davant d'una crisi mundial la magnitud de la qual serà molt pronunciada en el curt termini. Això està afectant l'activitat econòmica i l'ocupació de les economies més desenvolupades com la dels Estats Units. La seua taxa de desocupació ha fet un salt del 3,5% al 14,7%, i en les últimes sis setmanes ha experimentat un augment de 30 milions d'aturats, la qual cosa constitueix, d'acord amb la BBC, la pitjor taxa d'atur des de la Gran Depressió de 1929.
La crisi econòmica no és exclusiva dels Estats Units, i encara que el xoc és simètric, perquè afecta tots els països per igual, no ho són les seues conseqüències. Així, a Europa l'impacte del coronavirus podria destruir més de 59 milions de lloc de treball. Al Regne Unit, el Banc d'Anglaterra va advertir sobre la recessió més aguda registrada en la seua història i pronostica que l'economia britànica es contraurà un 14%. Una dada que, segons algunes estimacions, la pot convertir en l'economia més colpejada d'Europa pel coronavirus, la qual cosa duplicaria el nombre d'aturats. A França, amb una caiguda de l'activitat de més del 33% i un impacte negatiu en el PIB (-6 punts percentuals), es van destruir 453.800 llocs de treball, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INSEE). A Alemanya s'espera que el PIB es reduïsca un -6,5%, segons la Comissió Europea.
Espanya no és aliena a tot això. Així, es van adoptar les mesures necessàries de contenció
de la mobilitat i contracció de l'economia, amb repercussions asimètriques sobre l'ocupació per comunitats autònomes i sectors en funció del major o menor nivell d'activitat turística. Les previsions de la Comissió Europea indiquen que el PIB es reduirà fins al -9,4% i que la taxa d'atur augmentarà significativament (18,9%). Així mateix, apunta al fet que la recuperació d'Espanya serà més lenta que altres països a causa del pes específic del sector turístic en la nostra economia, però per a això la mobilitat resulta fonamental.
Cal tenir en compte que l'estructura productiva de la nostra economia està molt orientada cap a la indústria turística, que representa entorn del 15% del PIB i dona treball a quasi 3 milions de persones. Està bé que cada país s'especialitze en alguna cosa. Com deia l'economista David Ricardo, les nacions han de centrar-se en allò que són capaces de fer millor que les altres. Històricament aquest sector ha estat un paraigua protector en les diferents crisis econòmiques que hem patit i ha contribuït a la recuperació econòmica, però en aquesta ocasió és el que té més a perdre.
La deterioració de l'activitat econòmica està tenint una incidència molt severa en l'evolució del mercat de treball. Segons el Ministeri de Treball, el comportament de l'atur, durant els mesos de març i abril, reflecteix un augment considerable, en més de 584.000 persones (+18%), fins a assolir una xifra entorn de 3,8 milions d'aturats. Les estadístiques revelen que en aquelles sis comunitats autònomes en les quals es concentra el 75% de l'ocupació del sector turístic han aglutinat les tres quartes parts de l'augment de l'atur. En concret, s'ha incrementat a Andalusia (21%), Balears (26%), Canàries (23%), Catalunya (18%), Comunitat Valenciana (20%) i Madrid (15%), enfront del 14% de mitjana de la resta de comunitats autònomes. D'això es dedueix clarament que existeix una correlació entre l'evolució de les variables del sector turístic i del mercat de treball.
No obstant això, per a tenir una visió més adequada de l'evolució del mercat de treball, els anteriors indicadors són insuficients. Hauríem de considerar els ERTO (expedients de regulació temporal d'ocupació) el muntant de la qual se situarà en el 1,6% del PIB, segons Funcas. Això ha permès que un nombre elevat de treballadors (3,4 milions) romanga en situació d'alta en els registres de la Seguretat Social però sense treballar. D'aquesta manera, fins al 30 d'abril, les activitats més afectades, en termes d'ocupació, han estat: allotjaments (-75%), agencia viatges (-75%), jocs d'atzar (-70%), menjars i begudes (-62%) i transport aeri (-48%).
Quant a la recuperació, aquesta es preveu lenta, sobretot en aquells sectors vinculats al turisme, ja que només la indústria i la construcció comencen la seua activitat amb diversos mesos d'avançament sobre la resta. No tots els sectors es recuperaran de manera simètrica, per la qual cosa la seua aportació al PIB serà diferent en cada cas i moment. No hem d'oblidar el sector de l'automoció, que ja arrossegava els seus propis problemes amb anterioritat a la crisi de la pandèmia.
Vicente Castelló, professor de la Universitat Jaume I i membre de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local
Aquest article ha estat publicat al diari Cinco Días de l'1 de juny de 2020